Lo 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin organizarà son primièr vòl espacial amb de toristes.

Preveson d'èsser tres exactament. Una persona independenta de la societat qu'aurà ganhada a l'enquant sa plaça, Mark Bezos lo fraire de Jeff Bezos fondator de la societat Blue Origin, lo tresen passatgièr serà Jeff Bezos el meteis.

Qualques toristes an ja poscut viatjar en orbita bassa. Es Dennis Tito via las societats MirCorp e Space Adventure que devenguèt lo primièr toriste espacial. Passèt en 2001 uèch jorns al dintre de l'ISS (International Space Station). Dempuèi qualques personas fan lo viatge amb los astronautas de las missions estatalas.

Amb lo vòl de Blue Origin lo 20 de julhet lo torisme espacial prendrà un autra dimencion, los vòls seràn mens car e se faràn mai nombroses. Serà pas pr'aquò question aicí de misa en orbita mas de simple sauts a un pichon centenat de quilomètres de naut e per qualques minutas solament.

L'astronau de Blue Origin se nomma lo New Shepard.

Una autra societat se prepara per l'aventura : Virgin Galactic que prevei d'efectuar sos primièr vòls comercials en 2022.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.