Lo 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin organizarà son primièr vòl espacial amb de toristes.

Preveson d'èsser tres exactament. Una persona independenta de la societat qu'aurà ganhada a l'enquant sa plaça, Mark Bezos lo fraire de Jeff Bezos fondator de la societat Blue Origin, lo tresen passatgièr serà Jeff Bezos el meteis.

Qualques toristes an ja poscut viatjar en orbita bassa. Es Dennis Tito via las societats MirCorp e Space Adventure que devenguèt lo primièr toriste espacial. Passèt en 2001 uèch jorns al dintre de l'ISS (International Space Station). Dempuèi qualques personas fan lo viatge amb los astronautas de las missions estatalas.

Amb lo vòl de Blue Origin lo 20 de julhet lo torisme espacial prendrà un autra dimencion, los vòls seràn mens car e se faràn mai nombroses. Serà pas pr'aquò question aicí de misa en orbita mas de simple sauts a un pichon centenat de quilomètres de naut e per qualques minutas solament.

L'astronau de Blue Origin se nomma lo New Shepard.

Una autra societat se prepara per l'aventura : Virgin Galactic que prevei d'efectuar sos primièr vòls comercials en 2022.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.