Airbus EMS3
Lo modul de servici EMS3 sul site Airbus de Bremen © Airbus

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici (ESM) suplementaris.

Lo contracte s'elèva a 650 milions d'èuros.

Aqueles moduls de servici son destinats a equipar la capsula estatsunidenca Orion del programa lunar Artemis de la NASA. Aqueste prevei de mandar sul sòl lunar un equipatge d'aicí a 2024.

L'astronau emplegada serà Orion qu'aurà besonh d'equipaments de propulsion, de mejans de navigacion, d'aiga o encara d'electricitat, per poder accompli sa tasca : jonher la luna e tornar. Son totes aqueles elements que contendràn los moduls de servici que desvolopararà e fabricarà Airbus.

Son expertisa en la matèria es per part deguda a la produccion pel compte de l'ESA de las astronaus dichas ATV que menèran de cargas fins a l'estacion espaciala internacionala (ISS) entre 2008 e 2015.

Aquestes tres moduls suplementaris s'apondon als tres ja prevists.

La primièra mission Artemis es prevista per la fin de 2021. Deu testar la fusada e la capsula. Calrà esperar 2023 e la segonda mission per que d'astronautas sián embarcats per jonher la luna sens pr'aquò se pausar dessús.

Amb Artemis 3, Orion s'arrimarà a l'estacion Gateway que serà alara en orbita al torn de la luna e los astronautas dabalaràn sul sòl lunar.

La data de l'eveniment es pas encara programada amb certessa. Los ans 2025 e 2026 son evocats pels organizators.

Airbus EMS1 e Orion

Modul de service europèu numèro 1 (EMS1) subremontat de la capsula Orion © NASA


Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.