Airbus EMS3
Lo modul de servici EMS3 sul site Airbus de Bremen © Airbus

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici (ESM) suplementaris.

Lo contracte s'elèva a 650 milions d'èuros.

Aqueles moduls de servici son destinats a equipar la capsula estatsunidenca Orion del programa lunar Artemis de la NASA. Aqueste prevei de mandar sul sòl lunar un equipatge d'aicí a 2024.

L'astronau emplegada serà Orion qu'aurà besonh d'equipaments de propulsion, de mejans de navigacion, d'aiga o encara d'electricitat, per poder accompli sa tasca : jonher la luna e tornar. Son totes aqueles elements que contendràn los moduls de servici que desvolopararà e fabricarà Airbus.

Son expertisa en la matèria es per part deguda a la produccion pel compte de l'ESA de las astronaus dichas ATV que menèran de cargas fins a l'estacion espaciala internacionala (ISS) entre 2008 e 2015.

Aquestes tres moduls suplementaris s'apondon als tres ja prevists.

La primièra mission Artemis es prevista per la fin de 2021. Deu testar la fusada e la capsula. Calrà esperar 2023 e la segonda mission per que d'astronautas sián embarcats per jonher la luna sens pr'aquò se pausar dessús.

Amb Artemis 3, Orion s'arrimarà a l'estacion Gateway que serà alara en orbita al torn de la luna e los astronautas dabalaràn sul sòl lunar.

La data de l'eveniment es pas encara programada amb certessa. Los ans 2025 e 2026 son evocats pels organizators.

Airbus EMS1 e Orion

Modul de service europèu numèro 1 (EMS1) subremontat de la capsula Orion © NASA


Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.