Satellit OneWeb
Vision d'artista d'un satellit en orbita © OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

L'inclusion de las activitats del britanic OneWeb al sen d'Eutelsat permetriá de crear un gigant europèu de l'Internet a naut debit dempuèi l'espaci a mand de concurénciar los dos actors màger del sector, estatsunidencs totes dos : Starlink d’Elon Musk e Amazon amb son projècte Kuiper.

OneWeb de son costat mandèt los sieus primièrs satellits en orbitat en 2019. Aqueles gravitan en orbita bassa entre 500 e 1 200 km d'altitud. En 2022 son mai de 400 satellits OneWeb que son operacionals. La societat prevei d'acabar sa constellacion en 2023. Deuriá comprene 648 satellits. Los mandadisses que se fasián mercés a de fusadas Soyuz se faràn desenant, après l'invasion russa d'Ucraina, amb de fusadas Falcon 9 de SpaceX.

Los satellits de Kuiper d'Amazon, son eles, pas encara estats mandats dins l'espaci.

Las negociacions en cors entre Eutelsat e OneWeb preveson de fusionar las doas entrepresas a paritat per escambi d'accions. La nòva entitat auriá son sèti en França.


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.