Satellit OneWeb
Vision d'artista d'un satellit en orbita © OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

L'inclusion de las activitats del britanic OneWeb al sen d'Eutelsat permetriá de crear un gigant europèu de l'Internet a naut debit dempuèi l'espaci a mand de concurénciar los dos actors màger del sector, estatsunidencs totes dos : Starlink d’Elon Musk e Amazon amb son projècte Kuiper.

OneWeb de son costat mandèt los sieus primièrs satellits en orbitat en 2019. Aqueles gravitan en orbita bassa entre 500 e 1 200 km d'altitud. En 2022 son mai de 400 satellits OneWeb que son operacionals. La societat prevei d'acabar sa constellacion en 2023. Deuriá comprene 648 satellits. Los mandadisses que se fasián mercés a de fusadas Soyuz se faràn desenant, après l'invasion russa d'Ucraina, amb de fusadas Falcon 9 de SpaceX.

Los satellits de Kuiper d'Amazon, son eles, pas encara estats mandats dins l'espaci.

Las negociacions en cors entre Eutelsat e OneWeb preveson de fusionar las doas entrepresas a paritat per escambi d'accions. La nòva entitat auriá son sèti en França.


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.