Satellit OneWeb
Vision d'artista d'un satellit en orbita © OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

L'inclusion de las activitats del britanic OneWeb al sen d'Eutelsat permetriá de crear un gigant europèu de l'Internet a naut debit dempuèi l'espaci a mand de concurénciar los dos actors màger del sector, estatsunidencs totes dos : Starlink d’Elon Musk e Amazon amb son projècte Kuiper.

OneWeb de son costat mandèt los sieus primièrs satellits en orbitat en 2019. Aqueles gravitan en orbita bassa entre 500 e 1 200 km d'altitud. En 2022 son mai de 400 satellits OneWeb que son operacionals. La societat prevei d'acabar sa constellacion en 2023. Deuriá comprene 648 satellits. Los mandadisses que se fasián mercés a de fusadas Soyuz se faràn desenant, après l'invasion russa d'Ucraina, amb de fusadas Falcon 9 de SpaceX.

Los satellits de Kuiper d'Amazon, son eles, pas encara estats mandats dins l'espaci.

Las negociacions en cors entre Eutelsat e OneWeb preveson de fusionar las doas entrepresas a paritat per escambi d'accions. La nòva entitat auriá son sèti en França.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.