Lo Wright 1 tal qu'imaginat per sos conceptors

La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.

Los primièrs tèsts son prevists per 2021 al sòl.

Doas formas son a l'estudi : un motor cilindric, coma los reactors actuals, e un rectangular per poder èsser integrat dins las alas. Sa poténcia seriá de 1,5 mW.

Los tèsts en vòl son prevists per 2023 amb d'avions convencionals.

Fondada en 2016 als Estats Units la societat ambiciona de desvolopar un avion propulsat sonque per l'electricitat. Per aquò far la startup trabalha en partenariat amb easyJet.

L'aeronèf de 186 sètis, lo Wright 1, que preveson de produsir aurà per ambicion d'ofrir una solucion de transpòrt aerian sens emissions sus de vòls corts.

Son entre 10 e 14 motors que serián montats sus l'aparelh.

Preveson pas d'aver de solucions satisfasentas per poder definir un avion del tot electric e de la capacitat prevista abans 2030.


MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.