Usina de Skellefteå, Northvolt
L'usina de Skellefteå © Northvolt

Lo grop suedés Northvolt productor de batariás electricas anoncièt lo dimècres 29 de decembre de 2021 que son usina de Skellefteå o gigafabrica èra intrada en foncion.

Amb lo desvolopament de la mobilitat electrica e l'augment de las vendas de veituras equipadas de motors electrics la demanda en batariá puja. Euròpa en 2021 depend per son aprovisionament dels fornissors asiatics.

Per respondra a aquesta demanda creisenta Northvolt decidiguèt de bastir una fabrica dedicada a Skellefteå.

Après la sortida de la primièras cellulas l'industrial declarèt : « Es un novèl capítol que se dubrís per l'industria europèa amb la producion de la primièra bateriá a la gigafabrica de Northvolt Ett al nòrd de Suèda. »

BMW, Volkswagen o encara Volvo Car an ja comandadas de batariás al grop. Las primièras liurasons comercialas son esperadas per 2022.

Northvolt al nivèl mondial per la produccion d'aquel tipe de produches es en concuréncia amb Tesla, Panasonic, LG Chem o CATL.


L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.