Capsula Thales Alenia Space
Maqueta de la capsula de Thales Alenia Space en 2024 © Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Aquesta deurà permetre dins un primièr temps de mandar en orbita bassa e de tornar menar sus tèrra de merças, puèi dins un segond temps d'astronautas.

Euròpa en 2025 dispausa pas de mejan per aquò far e depend dels Estats Units.

Lo contracte s'amonta a 25 milions d'èuros e prevei una primièra demonstracion en 2028. Thales Alenia Space es una associacion entre Thales (67 %) e Leonardo (33 %). Una part dels còsts de desvolopament seràn preses en carga per Thales Alenia Space.

La capsula a per nom : LCRS (LEO Cargo Return System).

L'ESA en 2024 signèt tanben, amb The Exploration Company, un autre contracte pel desvolopament de la capsula Nyx.

Los desvolopaments d'estacions espacialas que remplacaràn l'ISS (International Space Station) après 2030 son nombroses. Aquestas estacions un còp en orbita e operacionalas necessitaràn de mejans per transferir astronautas e material.

Diferents actors en 2025 possedisson o desvolopan aqueles mejans de transferiment, capsulas o navetas :

Los Estats-Units amb

  • lo Dragon de SpaceX ;
  • la capsula CST-100 de Boeing encara en fase de tèst ;
  • la naveta Dream Chaser de Sierra Space en cors de desvolopament ;
  • la naveta X-37 a usatge militar ;
  • lo Starship de SpaceX en desvolopament ;
  • la capsula Orion que deu tornar menar d'umans sus la Luna.

Russia amb lo Soyouz.

China amb

  • lo Shenzhou, basat sus las especificacions del Soyouz e ;
  • lo Mengzhou en cors de desvolopament que torna prene l'arquitectura de las capsulas occidentalas.

Per Euròpa son actualament en desvolopament doas capsulas 

  • la LCRS de Thales Alenia Space e ;
  • Nyx de The Exploration Company.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.