Capsula Thales Alenia Space
Maqueta de la capsula de Thales Alenia Space en 2024 © Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Aquesta deurà permetre dins un primièr temps de mandar en orbita bassa e de tornar menar sus tèrra de merças, puèi dins un segond temps d'astronautas.

Euròpa en 2025 dispausa pas de mejan per aquò far e depend dels Estats Units.

Lo contracte s'amonta a 25 milions d'èuros e prevei una primièra demonstracion en 2028. Thales Alenia Space es una associacion entre Thales (67 %) e Leonardo (33 %). Una part dels còsts de desvolopament seràn preses en carga per Thales Alenia Space.

La capsula a per nom : LCRS (LEO Cargo Return System).

L'ESA en 2024 signèt tanben, amb The Exploration Company, un autre contracte pel desvolopament de la capsula Nyx.

Los desvolopaments d'estacions espacialas que remplacaràn l'ISS (International Space Station) après 2030 son nombroses. Aquestas estacions un còp en orbita e operacionalas necessitaràn de mejans per transferir astronautas e material.

Diferents actors en 2025 possedisson o desvolopan aqueles mejans de transferiment, capsulas o navetas :

Los Estats-Units amb

  • lo Dragon de SpaceX ;
  • la capsula CST-100 de Boeing encara en fase de tèst ;
  • la naveta Dream Chaser de Sierra Space en cors de desvolopament ;
  • la naveta X-37 a usatge militar ;
  • lo Starship de SpaceX en desvolopament ;
  • la capsula Orion que deu tornar menar d'umans sus la Luna.

Russia amb lo Soyouz.

China amb

  • lo Shenzhou, basat sus las especificacions del Soyouz e ;
  • lo Mengzhou en cors de desvolopament que torna prene l'arquitectura de las capsulas occidentalas.

Per Euròpa son actualament en desvolopament doas capsulas 

  • la LCRS de Thales Alenia Space e ;
  • Nyx de The Exploration Company.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.