Capsula Thales Alenia Space
Maqueta de la capsula de Thales Alenia Space en 2024 © Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Aquesta deurà permetre dins un primièr temps de mandar en orbita bassa e de tornar menar sus tèrra de merças, puèi dins un segond temps d'astronautas.

Euròpa en 2025 dispausa pas de mejan per aquò far e depend dels Estats Units.

Lo contracte s'amonta a 25 milions d'èuros e prevei una primièra demonstracion en 2028. Thales Alenia Space es una associacion entre Thales (67 %) e Leonardo (33 %). Una part dels còsts de desvolopament seràn preses en carga per Thales Alenia Space.

La capsula a per nom : LCRS (LEO Cargo Return System).

L'ESA en 2024 signèt tanben, amb The Exploration Company, un autre contracte pel desvolopament de la capsula Nyx.

Los desvolopaments d'estacions espacialas que remplacaràn l'ISS (International Space Station) après 2030 son nombroses. Aquestas estacions un còp en orbita e operacionalas necessitaràn de mejans per transferir astronautas e material.

Diferents actors en 2025 possedisson o desvolopan aqueles mejans de transferiment, capsulas o navetas :

Los Estats-Units amb

  • lo Dragon de SpaceX ;
  • la capsula CST-100 de Boeing encara en fase de tèst ;
  • la naveta Dream Chaser de Sierra Space en cors de desvolopament ;
  • la naveta X-37 a usatge militar ;
  • lo Starship de SpaceX en desvolopament ;
  • la capsula Orion que deu tornar menar d'umans sus la Luna.

Russia amb lo Soyouz.

China amb

  • lo Shenzhou, basat sus las especificacions del Soyouz e ;
  • lo Mengzhou en cors de desvolopament que torna prene l'arquitectura de las capsulas occidentalas.

Per Euròpa son actualament en desvolopament doas capsulas 

  • la LCRS de Thales Alenia Space e ;
  • Nyx de The Exploration Company.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.