M51
Lo missil M51 tal que representat sul site d'ArianeGroup

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Los ensages son estats faches en condicions operacionalas, sens carga nucleara, dins la baia d'Audierne al larg del Finistèri.

Lo M51 es un de elements màger del sistèma de dissuasion nucleara francés. Desvolopat per ArianeGroup, pessa 50 tònas. De tres estatges es del tipe mar-sòl balistic strategic (MSBS). Es estat concebut per èsser mandat dempuèi de sosmarins nuclears dich SNLE (Sous-marin Nucléaire Lanceur d'engins).

Vertadièr « messatge diplomatic » aquel ensag permet a las autoritats francesas d'illustrar lor capacitat de projeccion nucleara.

Lo desvolopament del M51 es assegurat per la Direcion Generala de L'Armament (DGA) al profièch de la Fòrça Oceanica Estrategica (FOST) de la marina nacionala. Mai de 900 industrials son implicats dins sa realizacion.

França es lo sol país de l'Union Europèa que possedís l'arma nucleara.


L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.