M51
Lo missil M51 tal que representat sul site d'ArianeGroup

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Los ensages son estats faches en condicions operacionalas, sens carga nucleara, dins la baia d'Audierne al larg del Finistèri.

Lo M51 es un de elements màger del sistèma de dissuasion nucleara francés. Desvolopat per ArianeGroup, pessa 50 tònas. De tres estatges es del tipe mar-sòl balistic strategic (MSBS). Es estat concebut per èsser mandat dempuèi de sosmarins nuclears dich SNLE (Sous-marin Nucléaire Lanceur d'engins).

Vertadièr « messatge diplomatic » aquel ensag permet a las autoritats francesas d'illustrar lor capacitat de projeccion nucleara.

Lo desvolopament del M51 es assegurat per la Direcion Generala de L'Armament (DGA) al profièch de la Fòrça Oceanica Estrategica (FOST) de la marina nacionala. Mai de 900 industrials son implicats dins sa realizacion.

França es lo sol país de l'Union Europèa que possedís l'arma nucleara.


Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.