Espaci e defensa

Lo govèrn francés prevei de se dotar dels mejans necessaris per mestrejar militarament l'espaci que considèra coma un front novèl de defendre.

Florence Parly presentèt lo 25 de julhet de 2019 sus la basa aeriana de Lion-Mont Verdun l'estrategia prevista pel ministèri.

Ja lo 13 de julhet, lo president Macron aviá anonciat que de mejans suplementaris serián consacrats a la defensa de l'espaci. L'objectiu d'en primièr es de poder detectar e identificar los satellits, e de protegir los mejans actualament present dins lo domèni espacial.

Lo president aviá alara precisat que lo comandament militar d'aquela entitat dedicada a l'espaci seriá basat a Tolosa.

D'aicí a 2025 son 700 milions d'èuros d'investiments de mai que son previst dins lo sector de la defensa espaciala per complir aqueles novèls objectius. Se venon apondre als 3,6 miliards d'èuros ja previst per la lei de programacion militara 2019-2025 per renovelar las capacitats satellitaras de l'armada.

Aquelas declaracions intervenon après la decision presa pels Estat Unis en 2018 de crear una seisena fòrça armada : la United States Space Force que debriá èsser operacionala tre 2020.

Clau per un nombre de mai en mai important d'activitats umanas, l'espaci ven per los grands poders un novèl terren de batèsta. Quatre païses an ja provat que podián destruire de satellits : China, Índia, Russia e Estats Units.


Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.