avion
Maqueta del futur avion de combat europèu © Ministèri de las armadas

Es estat signat lo 20 de febrièr de 2020 per las ministras de la defensa francesa, Florence Parly, e alemanda, Annegret Kramp-Karrenbauer, un contracte de 150 milion d'èuros per definir e fabricar lo primièr demonstrator de l'avion de combat europèu de deman.

Aquel aparelh serà la pèça mestressa del programa SCAF (Sistèma de Combat Aerian del Futur) que deu associar drònes, missiles e avions dins un sistèma integrat.

Lo projècte que debuta ara deu durar 18 meses. Es destinat a validar la factabilitat del projècte abans la debuta de la fasa industriala.

Una maqueta de l'avion es ja estada presentada a l'escala reala al Salon del Borget en junh de 2019.

La societat Dassault serà la mèstra d'òbra del projècte amb per partenari principal Airbus.

Lo vòl del primièr prototip es previst per 2026 e los primièrs aparelhs deurián èsser operationals en 2040. Auràn per vocacion de remplaçar los actuals Rafale e Eurofighter.

Lo projècte actualament finançat per París e Berlin deu èsser rejonh per Madrid.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.