Projècte Penly EDF
Illustracion de l'agrandiment de la centrala de Penly ©EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Lo president qualifiquèt las òbras que debutavan de « chantier du siècle ». Dos reactors seràn bastits del tipe EPR2.

Son ja un milièr de trabalhadors que son present sul site. Après las òbras de terrassament, debutarà en 2029 la construccion dels reactors. La mesa en servici es prevista per 2038.

Lo president aprofechèt de l'escasença per tornar rapelar la situacion francesa rapòrt al nucleari civil :

  • 57 reactors repartits sus 18 sites ;
  • per una produccion de 370 tWh* d'electricitat ;
  • 90 tWh son exportats.

Tornèt tanben rapelar que l'electricitat nucleara produsís 12 gramas de CO2 per kWh contra 490 pel gaz e 820 pel carbon.

Dos autres projèctes d'agrandiment son en preparacion : un a Gravelines e l'autre a Bugey.

* Un kWh representa 103 Wh, un tWh representa 1012 Wh.

Parc nuclear francés

Map de las centralas nuclearas franceseas e lista dels reactors EPR2 prevists


La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.