Projècte Penly EDF
Illustracion de l'agrandiment de la centrala de Penly ©EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Lo president qualifiquèt las òbras que debutavan de « chantier du siècle ». Dos reactors seràn bastits del tipe EPR2.

Son ja un milièr de trabalhadors que son present sul site. Après las òbras de terrassament, debutarà en 2029 la construccion dels reactors. La mesa en servici es prevista per 2038.

Lo president aprofechèt de l'escasença per tornar rapelar la situacion francesa rapòrt al nucleari civil :

  • 57 reactors repartits sus 18 sites ;
  • per una produccion de 370 tWh* d'electricitat ;
  • 90 tWh son exportats.

Tornèt tanben rapelar que l'electricitat nucleara produsís 12 gramas de CO2 per kWh contra 490 pel gaz e 820 pel carbon.

Dos autres projèctes d'agrandiment son en preparacion : un a Gravelines e l'autre a Bugey.

* Un kWh representa 103 Wh, un tWh representa 1012 Wh.

Parc nuclear francés

Map de las centralas nuclearas franceseas e lista dels reactors EPR2 prevists


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.