Themis ArianeGroup 2021
Vision d'artista del demonstrator Themis © ArianeGroup

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Aquela fusada, nommada Maïa, deuriá segon el èsser operacionala en 2026. Data que lo PDG d'ArianeGroup, André-Hubert Roussel, considèra coma realista, essent que lo grop trabalha sus las tecnologias necessàrias dempuèi siès ans.

Los europèus se daissèran distanciar dins lo domèni : cap d'entrepresa europèa es pas uèi en 2021, a mand de recuperar los boosters de las fusadas utilizadas.

Doas societats estatsunidencas, SpaceX e Blue Origin, ne son capablas. SpaceX per de lançaments en orbita, Blue Origin sonque per de vòls suborbital.

La mestreja d'aquesta tecnologia permet de far drasticament mermar los còsts de mandadís dins l'espaci.

L'organizacion passada del sector espacial en Euròpa, fòrtament dependent de las decisions dels Estats, èra clarament una empacha a l'inovacion.

ArianeGroup de son costat comuniquèt sul subjècte lo 2 de decembre sus son site. Aquí presenta las diferentas accions que prevei de menar per desvolopar aquela fusada reütilizabla. Un demonstrator, Themis, es ja en desvolopament.

L'autre element caporal es lo motor que serà emplegat, a per nom Prometheus, es ja en desvolopament dempuèi d'ans. Lo primièr ensag es prevsit en 2022. Es un motor a ergòls : l'impulsion es provocada per la combustion d'oxigèn liquid e de metane liquid. Tecnica mens costosa que sa concurenta regularament emplegada basada sus l'oxigèn e l'idrogèn liquid.


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.