Themis ArianeGroup 2021
Vision d'artista del demonstrator Themis © ArianeGroup

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Aquela fusada, nommada Maïa, deuriá segon el èsser operacionala en 2026. Data que lo PDG d'ArianeGroup, André-Hubert Roussel, considèra coma realista, essent que lo grop trabalha sus las tecnologias necessàrias dempuèi siès ans.

Los europèus se daissèran distanciar dins lo domèni : cap d'entrepresa europèa es pas uèi en 2021, a mand de recuperar los boosters de las fusadas utilizadas.

Doas societats estatsunidencas, SpaceX e Blue Origin, ne son capablas. SpaceX per de lançaments en orbita, Blue Origin sonque per de vòls suborbital.

La mestreja d'aquesta tecnologia permet de far drasticament mermar los còsts de mandadís dins l'espaci.

L'organizacion passada del sector espacial en Euròpa, fòrtament dependent de las decisions dels Estats, èra clarament una empacha a l'inovacion.

ArianeGroup de son costat comuniquèt sul subjècte lo 2 de decembre sus son site. Aquí presenta las diferentas accions que prevei de menar per desvolopar aquela fusada reütilizabla. Un demonstrator, Themis, es ja en desvolopament.

L'autre element caporal es lo motor que serà emplegat, a per nom Prometheus, es ja en desvolopament dempuèi d'ans. Lo primièr ensag es prevsit en 2022. Es un motor a ergòls : l'impulsion es provocada per la combustion d'oxigèn liquid e de metane liquid. Tecnica mens costosa que sa concurenta regularament emplegada basada sus l'oxigèn e l'idrogèn liquid.


Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

La societat EasyMile lèva de fonzes

Lo EZ10 d'EasyMile

A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Aeronautica : avion de combat europèu

acion

Es estat signat lo 20 de febrièr de 2020 per las ministras de la defensa francesa, Florence Parly, e alemanda, Annegret Kramp-Karrenbauer, un contracte de 150 milion d'èuros per definir e fabricar lo primièr demonstrator de l'avion de combat europèu de deman.

Niça : La Pousseraie

pese

Tres entreprenaires, Blanche Duncombe, Juliette e Damien Willier, an creada a Niça la societat La Pousseraie.

Espaci : CST-100 Starliner l'autra capsula

CST-100

La societat Boeing desvolopa la capsula CST-100 Starliner.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.