Themis ArianeGroup 2021
Vision d'artista del demonstrator Themis © ArianeGroup

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Aquela fusada, nommada Maïa, deuriá segon el èsser operacionala en 2026. Data que lo PDG d'ArianeGroup, André-Hubert Roussel, considèra coma realista, essent que lo grop trabalha sus las tecnologias necessàrias dempuèi siès ans.

Los europèus se daissèran distanciar dins lo domèni : cap d'entrepresa europèa es pas uèi en 2021, a mand de recuperar los boosters de las fusadas utilizadas.

Doas societats estatsunidencas, SpaceX e Blue Origin, ne son capablas. SpaceX per de lançaments en orbita, Blue Origin sonque per de vòls suborbital.

La mestreja d'aquesta tecnologia permet de far drasticament mermar los còsts de mandadís dins l'espaci.

L'organizacion passada del sector espacial en Euròpa, fòrtament dependent de las decisions dels Estats, èra clarament una empacha a l'inovacion.

ArianeGroup de son costat comuniquèt sul subjècte lo 2 de decembre sus son site. Aquí presenta las diferentas accions que prevei de menar per desvolopar aquela fusada reütilizabla. Un demonstrator, Themis, es ja en desvolopament.

L'autre element caporal es lo motor que serà emplegat, a per nom Prometheus, es ja en desvolopament dempuèi d'ans. Lo primièr ensag es prevsit en 2022. Es un motor a ergòls : l'impulsion es provocada per la combustion d'oxigèn liquid e de metane liquid. Tecnica mens costosa que sa concurenta regularament emplegada basada sus l'oxigèn e l'idrogèn liquid.


En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.