Themis ArianeGroup 2021
Vision d'artista del demonstrator Themis © ArianeGroup

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Aquela fusada, nommada Maïa, deuriá segon el èsser operacionala en 2026. Data que lo PDG d'ArianeGroup, André-Hubert Roussel, considèra coma realista, essent que lo grop trabalha sus las tecnologias necessàrias dempuèi siès ans.

Los europèus se daissèran distanciar dins lo domèni : cap d'entrepresa europèa es pas uèi en 2021, a mand de recuperar los boosters de las fusadas utilizadas.

Doas societats estatsunidencas, SpaceX e Blue Origin, ne son capablas. SpaceX per de lançaments en orbita, Blue Origin sonque per de vòls suborbital.

La mestreja d'aquesta tecnologia permet de far drasticament mermar los còsts de mandadís dins l'espaci.

L'organizacion passada del sector espacial en Euròpa, fòrtament dependent de las decisions dels Estats, èra clarament una empacha a l'inovacion.

ArianeGroup de son costat comuniquèt sul subjècte lo 2 de decembre sus son site. Aquí presenta las diferentas accions que prevei de menar per desvolopar aquela fusada reütilizabla. Un demonstrator, Themis, es ja en desvolopament.

L'autre element caporal es lo motor que serà emplegat, a per nom Prometheus, es ja en desvolopament dempuèi d'ans. Lo primièr ensag es prevsit en 2022. Es un motor a ergòls : l'impulsion es provocada per la combustion d'oxigèn liquid e de metane liquid. Tecnica mens costosa que sa concurenta regularament emplegada basada sus l'oxigèn e l'idrogèn liquid.


Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.