Virgin Orbit genièr de 2021
Lo boeing 747 de Virgin Orbit larga LauncherOne en genièr de 2021

La fusada de Virgin Orbit posquèt jónher l'espaci

Lo diluns 18 de genièr de 2021, pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbit sos primièrs satellits.

Puslèu que d'emplegar una fusada tradicionala que partís del sòl, aquesta es largada dempuèi un avion. Exactament un Boeing 747 modificat que en nauta altitud larga la fusada. Aquesta puèi jonh l'orbita terrèstra amb sos satellits.

La fusada a per nom : LauncherOne.

Aquel tipe de mandadís es possible per de pichonas cargas que devon èsser plaçadas sus d'orbitas bassas.

Los avantatges son nombroses : al nivèl logistic, los mejans de metre en plaça son mens importants çò qu'augmenta la flexibilitat del servici, la carga utila de la fusada es, ela, optimala.

Lo 18 de genièr son dètz nonosatellits que son estats mandats. Provenián d'universitats estatsunidencas.

Lor precedent ensag se debanèt en 2020, sens succès.

La societat Virgin Orbit es estada creada en 2017 per Richard Branson e s'aprèsta desenant a passar al servici comercial.


Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.