La Tèrra vista de l'espaci
La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Elaborat pel comissari Thierry Breton e lo naut representant de l'Union per los afars estrangièrs e la seguretat, Josep Borrell, aquel document representa un primièr element per definir una politica en matèria de defensa espaciala. Politica essenciala per assegurar dins l'avenir la seguredat de l'Union.

Lo document pausa las fondamentas necitas per melhor comprene los enjòcs e las menaças ligadas al desvolopament del sector espacial, e, deman, dotar l'Union d'un comandament espacial.

Lo document identifica diferents elements de prene en compte.

  1. L'Union se deu de melhorar la resiliéncia e la proteccion de sos sistèmas e servicis espacials.
  2. Deu poder respondre a las menaças, e donc èsser en capacitat de las detectar en temps real. Los Estats podent invocar l'article 42.7 del Tractat de l'Union en cas de menaça sus una capacitat espaciala lor apartenent.
  3. Enfin, lo document considèri necessari d'augmentar l'usatge de las capacitats espacialas pel besonh de la defensa e de la seguretat.

La presa de consciéncia en Euròpa de la necesitat d'agir dins lo domèni de la defensa espaciala es per part degut a las accions menadas per la presidéncia francesa de l'Union a la debuta de 2022. París alara butava per que los 27 païses s'organizèsson per desvolopar una estrategia comuna sus aquel punt. Estats Units, China e Russia de lor costat son ja a desvolopar los mejans necites per responde a las menaças ligadas a l'espaci.

Lo document se deu d'èsser validat pel Conselh Europèu. Una lei europèa es promesa per 2024.


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.