La Tèrra vista de l'espaci
La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Elaborat pel comissari Thierry Breton e lo naut representant de l'Union per los afars estrangièrs e la seguretat, Josep Borrell, aquel document representa un primièr element per definir una politica en matèria de defensa espaciala. Politica essenciala per assegurar dins l'avenir la seguredat de l'Union.

Lo document pausa las fondamentas necitas per melhor comprene los enjòcs e las menaças ligadas al desvolopament del sector espacial, e, deman, dotar l'Union d'un comandament espacial.

Lo document identifica diferents elements de prene en compte.

  1. L'Union se deu de melhorar la resiliéncia e la proteccion de sos sistèmas e servicis espacials.
  2. Deu poder respondre a las menaças, e donc èsser en capacitat de las detectar en temps real. Los Estats podent invocar l'article 42.7 del Tractat de l'Union en cas de menaça sus una capacitat espaciala lor apartenent.
  3. Enfin, lo document considèri necessari d'augmentar l'usatge de las capacitats espacialas pel besonh de la defensa e de la seguretat.

La presa de consciéncia en Euròpa de la necesitat d'agir dins lo domèni de la defensa espaciala es per part degut a las accions menadas per la presidéncia francesa de l'Union a la debuta de 2022. París alara butava per que los 27 païses s'organizèsson per desvolopar una estrategia comuna sus aquel punt. Estats Units, China e Russia de lor costat son ja a desvolopar los mejans necites per responde a las menaças ligadas a l'espaci.

Lo document se deu d'èsser validat pel Conselh Europèu. Una lei europèa es promesa per 2024.


Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.