La Tèrra vista de l'espaci
La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Elaborat pel comissari Thierry Breton e lo naut representant de l'Union per los afars estrangièrs e la seguretat, Josep Borrell, aquel document representa un primièr element per definir una politica en matèria de defensa espaciala. Politica essenciala per assegurar dins l'avenir la seguredat de l'Union.

Lo document pausa las fondamentas necitas per melhor comprene los enjòcs e las menaças ligadas al desvolopament del sector espacial, e, deman, dotar l'Union d'un comandament espacial.

Lo document identifica diferents elements de prene en compte.

  1. L'Union se deu de melhorar la resiliéncia e la proteccion de sos sistèmas e servicis espacials.
  2. Deu poder respondre a las menaças, e donc èsser en capacitat de las detectar en temps real. Los Estats podent invocar l'article 42.7 del Tractat de l'Union en cas de menaça sus una capacitat espaciala lor apartenent.
  3. Enfin, lo document considèri necessari d'augmentar l'usatge de las capacitats espacialas pel besonh de la defensa e de la seguretat.

La presa de consciéncia en Euròpa de la necesitat d'agir dins lo domèni de la defensa espaciala es per part degut a las accions menadas per la presidéncia francesa de l'Union a la debuta de 2022. París alara butava per que los 27 païses s'organizèsson per desvolopar una estrategia comuna sus aquel punt. Estats Units, China e Russia de lor costat son ja a desvolopar los mejans necites per responde a las menaças ligadas a l'espaci.

Lo document se deu d'èsser validat pel Conselh Europèu. Una lei europèa es promesa per 2024.


Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.