La Tèrra vista de l'espaci
La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Elaborat pel comissari Thierry Breton e lo naut representant de l'Union per los afars estrangièrs e la seguretat, Josep Borrell, aquel document representa un primièr element per definir una politica en matèria de defensa espaciala. Politica essenciala per assegurar dins l'avenir la seguredat de l'Union.

Lo document pausa las fondamentas necitas per melhor comprene los enjòcs e las menaças ligadas al desvolopament del sector espacial, e, deman, dotar l'Union d'un comandament espacial.

Lo document identifica diferents elements de prene en compte.

  1. L'Union se deu de melhorar la resiliéncia e la proteccion de sos sistèmas e servicis espacials.
  2. Deu poder respondre a las menaças, e donc èsser en capacitat de las detectar en temps real. Los Estats podent invocar l'article 42.7 del Tractat de l'Union en cas de menaça sus una capacitat espaciala lor apartenent.
  3. Enfin, lo document considèri necessari d'augmentar l'usatge de las capacitats espacialas pel besonh de la defensa e de la seguretat.

La presa de consciéncia en Euròpa de la necesitat d'agir dins lo domèni de la defensa espaciala es per part degut a las accions menadas per la presidéncia francesa de l'Union a la debuta de 2022. París alara butava per que los 27 païses s'organizèsson per desvolopar una estrategia comuna sus aquel punt. Estats Units, China e Russia de lor costat son ja a desvolopar los mejans necites per responde a las menaças ligadas a l'espaci.

Lo document se deu d'èsser validat pel Conselh Europèu. Una lei europèa es promesa per 2024.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.