La Tèrra vista de l'espaci
La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Elaborat pel comissari Thierry Breton e lo naut representant de l'Union per los afars estrangièrs e la seguretat, Josep Borrell, aquel document representa un primièr element per definir una politica en matèria de defensa espaciala. Politica essenciala per assegurar dins l'avenir la seguredat de l'Union.

Lo document pausa las fondamentas necitas per melhor comprene los enjòcs e las menaças ligadas al desvolopament del sector espacial, e, deman, dotar l'Union d'un comandament espacial.

Lo document identifica diferents elements de prene en compte.

  1. L'Union se deu de melhorar la resiliéncia e la proteccion de sos sistèmas e servicis espacials.
  2. Deu poder respondre a las menaças, e donc èsser en capacitat de las detectar en temps real. Los Estats podent invocar l'article 42.7 del Tractat de l'Union en cas de menaça sus una capacitat espaciala lor apartenent.
  3. Enfin, lo document considèri necessari d'augmentar l'usatge de las capacitats espacialas pel besonh de la defensa e de la seguretat.

La presa de consciéncia en Euròpa de la necesitat d'agir dins lo domèni de la defensa espaciala es per part degut a las accions menadas per la presidéncia francesa de l'Union a la debuta de 2022. París alara butava per que los 27 païses s'organizèsson per desvolopar una estrategia comuna sus aquel punt. Estats Units, China e Russia de lor costat son ja a desvolopar los mejans necites per responde a las menaças ligadas a l'espaci.

Lo document se deu d'èsser validat pel Conselh Europèu. Una lei europèa es promesa per 2024.


Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.