Bob Behnken e Doug Hurley
Bob Behnken e Doug Hurley davant la capsula Crew Dragon © NASA

La capsula Crew Dragon es operacionala

Lo dissabte 30 de mai de 2020 la societat estatsunidenca SpaceX mandèt dos astronautas Bob Behnken e Doug Hurley dins l'espaci.

Los Estat Units dependián dempuèi 2011 de Russia per transportar de personas dins l'espaci. Son tornarmai independents.

La nau utilizada es la dicha Crew Dragon, desvolopada especialament per aquò. Es estada lançada via un Falcon 9.

Es lo primièr còp dins l'istòria que d'èssers umans son mandat dins l'espaci per un societat privada e non pas per una institucion estatala.

Los astronautas an poscut aténher l'ISS (Internacional Space Station) sens problèma l'endeman après qualques oras de viatge.

La capsula Crew Dragon es tornada lo dimenge 2 d'agost, tornant menar Bob Behnken e Doug Hurley sus Tèrra. Amariguèt sus l'ocean atlantic dins lo golf de Mexic.

Après aquesta mission Demo-2, d'autras son previstas per SpaceX e son Crew Dragon tre la fin de 2020.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.