Bob Behnken e Doug Hurley
Bob Behnken e Doug Hurley davant la capsula Crew Dragon © NASA

La capsula Crew Dragon es operacionala

Lo dissabte 30 de mai de 2020 la societat estatsunidenca SpaceX mandèt dos astronautas Bob Behnken e Doug Hurley dins l'espaci.

Los Estat Units dependián dempuèi 2011 de Russia per transportar de personas dins l'espaci. Son tornarmai independents.

La nau utilizada es la dicha Crew Dragon, desvolopada especialament per aquò. Es estada lançada via un Falcon 9.

Es lo primièr còp dins l'istòria que d'èssers umans son mandat dins l'espaci per un societat privada e non pas per una institucion estatala.

Los astronautas an poscut aténher l'ISS (Internacional Space Station) sens problèma l'endeman après qualques oras de viatge.

La capsula Crew Dragon es tornada lo dimenge 2 d'agost, tornant menar Bob Behnken e Doug Hurley sus Tèrra. Amariguèt sus l'ocean atlantic dins lo golf de Mexic.

Après aquesta mission Demo-2, d'autras son previstas per SpaceX e son Crew Dragon tre la fin de 2020.


Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.