Un veïcul de la societat EasyMile

La region de Tolosa plan coneguda internacionalament per son expertisa en matèria aeronautica amb la preséncia de la societat Airbus, es tanben a s'impausar dins un autre domèni : los sistèmas embarcats.

Los veïculs de deman seràn de mai en mai autonòm, çò que demanda als actors de la filièra, ja en cors de desvolopament, de mestrejar l'informatica, l'electronica e la robotica, de competéncias que lo sector de l'aeronautica desvolopèt.

La preséncia d'escòlas d'engeniaires (ISAE-Supaero, INP, INSA), d'universitats (Paul Sabatier) e de laboratòris de recèrcas de renomada internacionala (IRIT, Laplace, LAAS) o de malhums dedicats a l'inovacion (Aerospace Valley, IRT Saint-Exupéry, CEA Tech) augmenta encara l'atractivitat de la plaça.

A Tolosa son presents d'òmes e de femnas a mand de participar a aquela revolucion dels transpòrts.

De regropaments d'entrepresas existisson ja, coma Automotech per l'automobila, Mipirail pel ferroviari, Robotics Place per la robotica o encara Prismus per la defensa e la securitat. An per objectiu de favorir los escàmbis. Recampan un nombre important d'entrepresas de la region e son a se federar.

Podèm citar coma actor Actia Group en electronica o encara EasyMile plan conegut per son veïcul autonòm lo EZ10 ja en activitat dins mantuns païses.

Caduna d'aquelas entrepresas a son nivèl e amb sas competéncias enriquís dempuèi Tolosa lo fons de coneissença necite per poder participar a aquela nòva aventura qu'es a debutar : aquela de la mobilitat autonòma.


MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.