Ze Combi
Basas logisticas de proximitat talas qu'imaginadas per Ze Combi

La societat Ze Combi fondada en 2016 per Cédric Giraud, Francis Allouche e Claude Morellon a Tolosa, s'aprèsta en 2021 après cinc ans de desvolopament, a testar son veïcul electric de liurason. Trabalharà per aquò amb de grands actors del domèni.

Es tota la cadena logistica urbana qu'es estada tornarmai pensada pels fondators de Ze Combi amb per ambicion de propausar un mejan eficaç per assegurar las liurasons del darrièr quilomètre en mitan urban.

Los veïculs son d'en primièr electrics, donc decarbonats, e de pichonas dimencions. Lor autonomia es de 80 quilomètres per una velocitat maximala de 50 km/h. De caissas especialas aisidas de manejar son estadas concebudas per contenir las merças. Cada veïcul ne pòt conténer doas. La carga utila totala es de 400 kg.

La solucion de Ze Combi comprend tanben la creacion de basas logisticas a l'interior de parkings en vila.

La societat prevei d'entamenar la comercializacion de son ofèrta a la fin de l'an.


L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.