Ze Combi
Basas logisticas de proximitat talas qu'imaginadas per Ze Combi

La societat Ze Combi fondada en 2016 per Cédric Giraud, Francis Allouche e Claude Morellon a Tolosa, s'aprèsta en 2021 après cinc ans de desvolopament, a testar son veïcul electric de liurason. Trabalharà per aquò amb de grands actors del domèni.

Es tota la cadena logistica urbana qu'es estada tornarmai pensada pels fondators de Ze Combi amb per ambicion de propausar un mejan eficaç per assegurar las liurasons del darrièr quilomètre en mitan urban.

Los veïculs son d'en primièr electrics, donc decarbonats, e de pichonas dimencions. Lor autonomia es de 80 quilomètres per una velocitat maximala de 50 km/h. De caissas especialas aisidas de manejar son estadas concebudas per contenir las merças. Cada veïcul ne pòt conténer doas. La carga utila totala es de 400 kg.

La solucion de Ze Combi comprend tanben la creacion de basas logisticas a l'interior de parkings en vila.

La societat prevei d'entamenar la comercializacion de son ofèrta a la fin de l'an.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.