Maveric
Lo Maveric © Airbus 2019

A l'escasença del salon de Singapor que se debanèt del 11 al 16 de febrièr de 2020, lo constructor Airbus desvelèt Maveric.

Èra present sul stand lo pichon aparelh de 2 mètre de long sus 3,2 mètres de larg. Capable de volar es actualament utilizat per far d'ensages. Aqueles se van perseguir entrò a la fin del mes de junh de 2020.

En foncion de las donadas reculhidas e del potencial de l'avion, lo desvolopament d'un tal veïcul per de besonhs comercials serà o non perseguit.

L'avion propausat es clarament en ruptura amb los modèls actuals : aquò's una ala volanta. Permetriá de redusir la consomacion de 20 %.

Un tal cambiament d'arquitectura representa pels industrials una escomesa. Cap encara gausèt pas s'aventurar dins un tal projècte. Totes los estudis afirman pr'aquò sa factabilitat.

Lo constructor europèu precisa : « Although there is no specific time line for entry-into-service, this technological demonstrator could be instrumental in bringing about change in commercial aircraft architectures for an environmentally sustainable future for the aviation industry. »

L'acronim Maveric o MAVERIC proven de : Model Aircraft for Validation and Experimentation of Robust Innovative Controls.


Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.