Aviond Airbus
Vòl en formacion d'avions de la societat Airbus © Airbus

Aibus comuniquèt lo divendre 8 de decembre de 2021 sus las siá vendas de 2020.

Son 566 avions que son estats liurats en 2020. Aquò concernís simplament lo sector de l'aviacion comerciala e pas los aparelhs militars. Aquò far de l'entrepresa tolosenca lo leader davant l'estatsunidenc Boeing.

Durament tustat per la pandèmia de coronavirus l'industrial foguèt constrench de far drasticament mermar sa produccion. En 2019 son 863 avions que foguèron liurats. Amb 566 liurason en 2020 la baissa es d'un pauc mai de 34 %.

L'epidemia aguèt tanben un impacte màger suls fornissors del parçan tolosenc e al delà. Son de milièrs d'emplecs que son encara menaçats a la debuta de 2021.

Lo quasèrn de comanda de l'avionor demòra pr'aquò consequent per las annadas que venon, 268 comandas netas son estadas enregistradas en 2020.

Infografic Airbus 2021

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.