Aviond Airbus
Vòl en formacion d'avions de la societat Airbus © Airbus

Aibus comuniquèt lo divendre 8 de decembre de 2021 sus las siá vendas de 2020.

Son 566 avions que son estats liurats en 2020. Aquò concernís simplament lo sector de l'aviacion comerciala e pas los aparelhs militars. Aquò far de l'entrepresa tolosenca lo leader davant l'estatsunidenc Boeing.

Durament tustat per la pandèmia de coronavirus l'industrial foguèt constrench de far drasticament mermar sa produccion. En 2019 son 863 avions que foguèron liurats. Amb 566 liurason en 2020 la baissa es d'un pauc mai de 34 %.

L'epidemia aguèt tanben un impacte màger suls fornissors del parçan tolosenc e al delà. Son de milièrs d'emplecs que son encara menaçats a la debuta de 2021.

Lo quasèrn de comanda de l'avionor demòra pr'aquò consequent per las annadas que venon, 268 comandas netas son estadas enregistradas en 2020.

Infografic Airbus 2021

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.