Après un pauc mai de 25 jorns dins l'espaci a proximitat de la Luna, l'astronau Orion es tornada sus Tèrra lo dimenge 11 de decembre de 2022.

Segon la NASA qu'organizava aquesta primièra mission Artemis tot s'es plan passat.

L'objectiu èra de preparar lo retorn dels umans sus la Luna. De la fusada SLS (Space Launch System) al vaissèl Orion l'ensemble del dispositiu es estat mes a l'espròva.

Cap d'astronauta èra pas present dins l'abitacle d'Orion.

La mission seguenta Artemis 2 es desenant en preparacion. Partença prevista en 2024.

Qualques donadas sus la reintrada d'Orion dins l'atmosfèra terrèstra :

  • velocitat d'intrada : 40 000 km/h ;
  • temperatura de suportar pel bloquièr termic : 2 800°C.

Orion lo 11 de decembre de 2022

L'astronau Orion torna sus Tèrra lo 11 de decembre de 2022 © NASA


En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.