Wendelstein 7-X
Esquèma del Wendelstein 7-X

Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.

Aquel aparelh de l'arquitectura pro complèxa a per vocacion de far de recèrcas suls plasmas.

Puslèu que de causir una forma estandar de tokamak, tala que definida a passat temps per d'engeniaires russes e comunament emplegada dins los laboratòris de recèrca (es tanben aquela configuracion qu'es estada causida pel projècte internacional ITER), los cercaires del Max Planck Institut an causit lo design stellarator.

La dificultat dins tota entrepresa de mestreja de la fusion termonucleara es de contrarotlar magneticament lo plasma en combustion, de l'isolar. Dins los stellarators aquela mestreja deuriá èsser obtenguda mai aisidament. Mas un prètz es de pagar : la concepcion del reactor es mai complèxa.

La solucion propausada aquí permet de dubrir un axe de recèrca novèl dins la quèsta d'aquel nòu mejan de producion electrica.

L'avenidor nos dirà quala de las doas configuracions, tokamak o stellarator, es la melhora al nivèl industrial. L'objectiu estant de produsir lo mai d'electricitat possible al mendre còst.


Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.