Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024
Lo Scenic E-Tech © Renault

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Sa motorizacion es unicament electrica. Demai es abandonada d'a fons la configuracion monospace. Lo Scenic es vengut un SUV de 4,47 mètre de long.

Doas motorizacion son propausadas :

  • un motor de 125 kW (170 ch), alimentat per una batariá de 60 kWh ;
  • un motor de 160 kW (220 ch). La batariá per aqueste aurà una capacitat pus importanta de 87 kWh.

Lo constructor desvelèt los prèses al mes de genièr de 2024. Lo modèls pus simples seràn propausats al prètz de 39 990 €.

Prètz que pòt montar fins a 46 990 € pels modèls dotats de la batariá mai gròssa e d'equipaments suplementaris.

Scenic E-Tech

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024 © Renault

Scenic 4

Lo Scenic IV, produsit de 2016 a 2023, © Renault


Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.