Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024
Lo Scenic E-Tech © Renault

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Sa motorizacion es unicament electrica. De mai es abandonada d'a fons la configuracion monospace. Lo Scenic es vengut un SUV de 4,47 mètre de long.

Doas motorizacion son propausadas :

  • un motor de 125 kW (170 ch), alimentat per una batariá de 60 kWh ;
  • un motor de 160 kW (220 ch). La batariá per aqueste aurà una capacitat pus importanta de 87 kWh.

Lo constructor desvelèt los prèses al mes de genièr de 2024. Lo modèls pus simples seràn propausats al prètz de 39 990 €.

Prètz que pòt montar fins a 46 990 € pels modèls dotats de la batariá mai gròssa e d'equipaments suplementaris.

Scenic E-Tech

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024 © Renault

Scenic 4

Lo Scenic IV, produsit de 2016 a 2023, © Renault


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.