Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024
Lo Scenic E-Tech © Renault

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Sa motorizacion es unicament electrica. Demai es abandonada d'a fons la configuracion monospace. Lo Scenic es vengut un SUV de 4,47 mètre de long.

Doas motorizacion son propausadas :

  • un motor de 125 kW (170 ch), alimentat per una batariá de 60 kWh ;
  • un motor de 160 kW (220 ch). La batariá per aqueste aurà una capacitat pus importanta de 87 kWh.

Lo constructor desvelèt los prèses al mes de genièr de 2024. Lo modèls pus simples seràn propausats al prètz de 39 990 €.

Prètz que pòt montar fins a 46 990 € pels modèls dotats de la batariá mai gròssa e d'equipaments suplementaris.

Scenic E-Tech

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024 © Renault

Scenic 4

Lo Scenic IV, produsit de 2016 a 2023, © Renault


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.