Al mes de julhet de 2017 Sono Motor presentava una veitura electrica equipada de panèls solars : se pòt recargar soleta, per poder far fins a 30 km per jorn.

Per los que fan pauc de quilomètres, adieu la pompa, segur, mas tanben adieu lo fial per cargar.

Se pòt tanben cargar normalament. L'autonomia maximala prevista s'amonta alara a 250 km.

Aquela veitura nomenada Sion serà comercializada en 2019 per quicòm coma 16 000 èuros. L'entrepresa, una startup que se consacra a la mobilitat sens petròli e sens emission, es basada a Munich en alemanha.

Los particulars pòdon investir dins l'aventura sus la plataforma de finançament participatiu dubèrta lo 19 d'agost de 2017 [aquí]

Caracteristicas tecnicas :

  • Prètz : environ 16 000 èuros
  • Autonomia prevista : 250 km
  • Bateriá de 30 kWh
  • Poténcia : 80 kW
  • Pòt tractar fins a 750 kg

 

 


Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.