Al mes de julhet de 2017 Sono Motor presentava una veitura electrica equipada de panèls solars : se pòt recargar soleta, per poder far fins a 30 km per jorn.

Per los que fan pauc de quilomètres, adieu la pompa, segur, mas tanben adieu lo fial per cargar.

Se pòt tanben cargar normalament. L'autonomia maximala prevista s'amonta alara a 250 km.

Aquela veitura nomenada Sion serà comercializada en 2019 per quicòm coma 16 000 èuros. L'entrepresa, una startup que se consacra a la mobilitat sens petròli e sens emission, es basada a Munich en alemanha.

Los particulars pòdon investir dins l'aventura sus la plataforma de finançament participatiu dubèrta lo 19 d'agost de 2017 [aquí]

Caracteristicas tecnicas :

  • Prètz : environ 16 000 èuros
  • Autonomia prevista : 250 km
  • Bateriá de 30 kWh
  • Poténcia : 80 kW
  • Pòt tractar fins a 750 kg

 

 


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.