Dimorphos
L'asteroïde Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

L'objectiu de la mission èra d'experimentar los mejans necites per modificar la trajectòria d'un asteroïde. Aquestes son potencialament dangieroses per la Tèrra. En cas de besonh l'astronau mandada a nauta velocitat per lo tustar auriá las capacitats de lo desviar de sa trajectòria e d'evitar aital son contact amb la planèta nòstra.

Segon Lori Glaze, director de la division de la NASA dedicada a l'estudi de las planetas e dels asteroïdes, aquel eveniment dubrís un èra novèla : èra ont aurem potencialament la capacitat de nos protegir dels azardoses e de dangièroses impacts d'asteroides.

Aquesta experimentacion es un dels primièrs elements concebuts per fin de permetre la mesa en plaça d'un protocòl de proteccion de la Tèrra activable en permanéncia. Aqueste permetrà de derotar aqueles còrses que gravitan d'en pertot dins l'univèrs, e, aital, de protegir los umans.

Dimorphos se trobava al moment del tust a onze milions de quilomètres de la Tèrra. Demòra als engeniaires de seguir la trajectòria de l'asteroïde e de s'assegurar que l'intensitat de l'impacte sufiguèt a la modificar sufisentament.


Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.