Dins sa revista del mes de mars de 2025 la metropòli de Montpelhièr donava la paraula a Silvan Chabaud. Tornèt sus l'òbra de Mas Roqueta.

Se remembrar de Max Roqueta

Mon primièr contacte amb Max Roqueta, es un libre dins la bibliotèca del mieu paire, occitanista militant. Èri plan jove per ne sasir tota la portada, mas lo nom de Max Roqueta es demorat associat per ieu a la poësia, coma aquel de qualqu’un que ne cal téner compte per las letras d’Òc.

Mai tard, me siái interessat a l’occitan, per la musica, los estudis. Es en arribar a l’Universitat, al departament d’occitan, qu’ai descobèrt a de bon tota la portada de son òbra. Mercés als professors que nos an fach trabalhar los tèxtes. Ai agut emai l’escasença de l’encontrar personalament, pendent d’eveniments organizats sul campus. M’aviá signat una plan polida dedicacion, jos forma de pichon messatge a la generacion qu’es per venir.

Erudicion e sabers populars

Perdequé es important d’o legir uèi ? Perdeque es primièr un brave autor, intemporal, universal. Creator d’una òbra variada e complèxa. Amb un rapòrt que diriái plan contemporanèu cap al contacte que pòt aver amb la natura e lo païsatge, son biais de l’exprimir dins sa globalitat que mescla la vida dels òmes a la del mond mineral, vegetal, animal... Es plan present dins una de sas òbras bèlas, Verd Paradís, que i presenta tre la debuta una escritura capabla de nos far tornar dins aquela natura. Nos convida d’i èstre quora un caçaire, quora un animal entrapelat, una font que s’ensaja de gisclar.

Lo poèta e escrivan Roland Pecot (1949-2023), autra granda pluma occitana, disiá que i aviá quicòm de « chamanic » amb l’òbra de Max Roqueta. Amb aquela riquesa e poténcia de la lenga e de la poësia, aquela capacitat d’explorar totes los estils, pròsa, teatre, poësia, que mesclan erudicion e sabers popular.

Silvan Chabaud


Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.