Etnobotanista, lingüista, Josiana Ubaud animava los 18 e 24 de mai de 2025, doas passejadas en garriga pels païsatges cars a Max Roqueta. Dins sa revista la metropòli de Montpelhier ne rendiá compte.

A la descobèrta de las plantas e del vocabulari occitan

Perdeque èra nascut dins un vilatge, a Argelièrs, l’escrivan Max Roqueta (1908-2005) — coma se l’explica polidament l’etnobotanista Josiana Ubaud — visquèt totes sos jòcs d’enfança « al ras de l’èrba ». Desenvelopèt a l’agrat de sas observacions e de las conversacions amb los vièlhs que li contavan las istòrias dels luòcs, una brava sensibilitat pel mond animal e vegetal. Lo quite Roqueta se viviá coma la part d’un tot, èrba demest las èrbas, arbre demest los arbres. « En dintrar en comunion amb totas las plantas, que que sián las espècias o sa talha. En acordar a totas, emai a las mai insignificantas, una egala importància. Es çò qu’es tras que bèl cò d’el ».

Saber nomenar las plantas en occitan

Etnobotanista, especializada dins las representacions de la natura per la literatura occitana, Josiana Ubaud cabussèt aital amb bonaür dins l’òbra de l’autor de Verd Paradís que recensèt lo nom de las plantas, dels arbres o de las flors que tornan d’un biais costumièr jos la pluma de l’escrivan.

De la « branda ròsa », que cobrissiá las sèrras de son enfança e per que i noirís una vertadièira passion, fins a l’umila « malva  », que se lo mandava culhir per sos poders curatius. Se li agradava pas l’euse, « que se trobava tristàs », admirava lo « pistachièr petelin » que las fruchas « passavan de blau safir al roge rubís ». Caçaire, aviá observat los òmes del vilatge se’n servir d’esca per agantar los aucèls.

Passejadas botanicas a Clapièrs e Pinhan

La revista Los Quasèrns Max Roqueta a publicat mantun tèxtes e estudis de Josiana Ubaud. Son obratge Dels arbres e dels òmes li valguèt una dedicacion flatosa del poèta. « Un òme plan accessible, mas que m’intimidava un pauc ».

Son obratge novèl Flòra Illustrada que ven de paréisser a cò de l’editor Letras d’òc, recensa unas 450 plantas « que tot occitan deuriá conéisser e saber nomenar dins sa lenga », illustrat de 600 fotografias en color. Una introduccion perfiècha per las doas passejadas botanicas qu’animarà Josiana Ubaud dins l’encastre de l’Annada Max Roqueta : lo 18 de mai a Clapièrs, en companhiá del còr lo Cocut, e lo 24 de mai a Pinhan.


Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.