En 1979 la revista Aicí e ara numèro 4 publicava una critica per Joan-Frederic Brun del libre de Leon Còrda : La batalha dels teules. Veniá d'èsser publicat per Les Presses du Languedoc.

Leon Còrda : La Batalha dels Teules

Leon Còrdas a çò que cal per far un bon escrivan : una lenga ufanosa e limpida, una conoissença larga de l'anma umana dins çò qu'a d'essencial e d'escur, e lo sens dau drama.

Tanben La Batalha dels Teules es un morsèl requist per los amators de bèla pròsa d'òc. Val lo còp de se laissar emportar sus aquelas ondas planièiras de vida umana ont la dignitat dels païsans s'afana a renàisser sus de camins de revòlta. Pus prigond dins l'espessor dau raconte, d'èrsas de passion amplas e ombrencas bastisson a bèles paucs un univèrs de violéncia nadiva que nos planteja als antipòdes de l'Occitània pintorèsca e bravassa ont lo libre començava. Cal èstre a l'encòp païsan e escrivan d'òc per parlar dels òmes de la tèrra amb tant de justesa brutala.

E es aquí lo vertadièr Còrdas. Lo bavarditge e las digressions inutilas qu'encombran lo libre l'amagan tot còp. Còrdas nos a pas donat encara lo recit d'una sola tenguda, viu e quichat coma un ponh, que sèm en drech de desirar d'el. Un libre que fariá mai de plaça al silenci, miralh de l'angoissa umana, un libre de passions testardas que se barrariá sus son subjècte a luòga d'èstre escrich, coma aqueste, al segond gras per un narrator exterior galejaire. Que nos fariá enfin descobrir Còrdas, dramaturge.

Joan-Frederic Brun

Léon Cordas, La Batalha dels Teules


Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.