Contes libertins e faulas amorosas
Illustracion de la cobèrta del libre 'Contes libertins e faulas amorosas' de Robèrt Lafont

Lo divendres 7 de julhet de 2023 lo Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC), organizava la primièra de sas sessions del Club de Lectura dedicat a Robèrt Lafont.

Aquelas lecturas se debanan a l'escasença del centenari de la naissença de l'autor. Lo 7 de julhet los participants legiguèron Contes libertins e faulas amorosas. L'eveniment èra tanben l'ocasion de tornar sus las autras òbras de l’autor.

Poèta, romancièr, ensagista, lingüista, dramaturg, istorian de la literatura, òme politic, poliglòt, grand amorós de la lenga occitana, Robèrt Lafont, nasquèt a Nimes lo 16 de març de 1923. Foguèt un dels actors màger de l’occitanisme de la fin del sègle passat e a l'iniciativa d'accions nombrosas per fin de defendre e d'aparar la lenga occitana. Foguèt un observator critic al còp de la situacion passada e actuala de la lenga e del movement renaissentista occitan que debutèt al sègle XIX.

Los participants d'aquesta primièra session s'interessèron a divèrs elements del libre : lo lexic, l'emplec dels substantius, l'ironia, las referéncias potencialas que faguèt l'autor dins son tèxt. Tornèron sus la vision de l'amor que lo libre Contes libertins e faulas amorosas suggerís.

La sesilha venenta del Club de Lectura del CAOC dedicat a Robèrt Lafont se debanarà al mes de novembre. Los participants legiràn lo conte de Robèrt Lafont Amfícolpos o l’immortalitat.


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.