Contes libertins e faulas amorosas
Illustracion de la cobèrta del libre 'Contes libertins e faulas amorosas' de Robèrt Lafont

Lo divendres 7 de julhet de 2023 lo Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC), organizava la primièra de sas sessions del Club de Lectura dedicat a Robèrt Lafont.

Aquelas lecturas se debanan a l'escasença del centenari de la naissença de l'autor. Lo 7 de julhet los participants legiguèron Contes libertins e faulas amorosas. L'eveniment èra tanben l'ocasion de tornar sus las autras òbras de l’autor.

Poèta, romancièr, ensagista, lingüista, dramaturg, istorian de la literatura, òme politic, poliglòt, grand amorós de la lenga occitana, Robèrt Lafont, nasquèt a Nimes lo 16 de març de 1923. Foguèt un dels actors màger de l’occitanisme de la fin del sègle passat e a l'iniciativa d'accions nombrosas per fin de defendre e d'aparar la lenga occitana. Foguèt un observator critic al còp de la situacion passada e actuala de la lenga e del movement renaissentista occitan que debutèt al sègle XIX.

Los participants d'aquesta primièra session s'interessèron a divèrs elements del libre : lo lexic, l'emplec dels substantius, l'ironia, las referéncias potencialas que faguèt l'autor dins son tèxt. Tornèron sus la vision de l'amor que lo libre Contes libertins e faulas amorosas suggerís.

La sesilha venenta del Club de Lectura del CAOC dedicat a Robèrt Lafont se debanarà al mes de novembre. Los participants legiràn lo conte de Robèrt Lafont Amfícolpos o l’immortalitat.


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.