Contes libertins e faulas amorosas
Illustracion de la cobèrta del libre 'Contes libertins e faulas amorosas' de Robèrt Lafont

Lo divendres 7 de julhet de 2023 lo Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC), organizava la primièra de sas sessions del Club de Lectura dedicat a Robèrt Lafont.

Aquelas lecturas se debanan a l'escasença del centenari de la naissença de l'autor. Lo 7 de julhet los participants legiguèron Contes libertins e faulas amorosas. L'eveniment èra tanben l'ocasion de tornar sus las autras òbras de l’autor.

Poèta, romancièr, ensagista, lingüista, dramaturg, istorian de la literatura, òme politic, poliglòt, grand amorós de la lenga occitana, Robèrt Lafont, nasquèt a Nimes lo 16 de març de 1923. Foguèt un dels actors màger de l’occitanisme de la fin del sègle passat e a l'iniciativa d'accions nombrosas per fin de defendre e d'aparar la lenga occitana. Foguèt un observator critic al còp de la situacion passada e actuala de la lenga e del movement renaissentista occitan que debutèt al sègle XIX.

Los participants d'aquesta primièra session s'interessèron a divèrs elements del libre : lo lexic, l'emplec dels substantius, l'ironia, las referéncias potencialas que faguèt l'autor dins son tèxt. Tornèron sus la vision de l'amor que lo libre Contes libertins e faulas amorosas suggerís.

La sesilha venenta del Club de Lectura del CAOC dedicat a Robèrt Lafont se debanarà al mes de novembre. Los participants legiràn lo conte de Robèrt Lafont Amfícolpos o l’immortalitat.


Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.