'Novèlas causidas', Luigi Pirandello, Miquèl Pedussaud
Detalh de la fotografia de cobèrta del libre ''Novèlas causidas'

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.

Per l'estiu de 2023 es l'IEO d'Erau dins sa colleccion E... rau ! que publica una autra traduccion d'En Pedussaud : Novèlas causidas. Lo libre de 196 paginas recampa una seleccion de novèlas de Luigi Pirandello seleccionadas dins son òbra Novelle per un anno.

Un dels escrivan màger de la literatura italiana de la debuta del sègle passat, Luigi Pirandello nasquèt a Agrigente en 1867, moriguèt a Roma en 1936. Es subretot conegut per son teatre.

Novelle per un anno es la reünion de novèlas. Ne prevesiá una per cada jorn de l'an. Escribèt la primièra en 1884, la darrièra l'annada de sa mòrt en 1936. Posquèt pas acabar son trabalh que foguèt publicat en 15 tòmes pels editors Bemporad e Mondadori de 1922 a 1937.

Aquelas novèlas dison la realitat de la societat siciliana del temps : una societat en buta a de dificultats grandas mas ont l’escrivan fa sovent puntejar un trait umoristic. I tornam trobar una part indirèctament autobiografica amb de racontes inspirats de las malparadas de sa vida. Luigi Pirandello foguèt de longa acarat a la malautiá mentala de sa femna e l’entrepresa familiala d’explechacion de sofre faguèt quincanèla. Un libre pastats d’umanitat, de las descripcions d’una precision remirabla e de l’escritura d’una granda finesa.

Miquèl Pedussaud es nascut en 1947. Passèt son enfança e son adolescéncia dins la banlèga tolosana, sarà breçat per la lenga occitana de sa menina pairala fins a sos setze ans. Après una vida professionala essencialament a Las Pòstas, retorna a l’occitan al sarrar de la retirada.

Seguís los corses de l’IEO 31, puèi l'ensenhament a distància a l’Universitat de Montpelhièr (master 2 Lengas Literaturas e Civilizacions Estrangièras e Regionalas amb un memòri Edicion critica de la correspondéncia Joan Bodon – Robèrt Lafont depausat al CIRDÒC).

Prend de corses d’italian e après la publicacion de son recuèlh en occitan, Brigalhs, a las Edicions de l’IEO de Lengadòc en 2018, son ocupacion màger ven la traduccion. Publica en 2020, Marcovaldo d’Italo Calvino en occitan, edicion Edite-moi !, e en 2023, Novèlas causidas de Luigi Pirandello

Novèlas

Novèlas


Mowgli la granhòta - Rudyard Kipling

mowgli-la-granhota-boscassier-kiplingMowgli la granhòta - Rudyard Kipling - Revirat de l'anglés per Joan lo Boscassièr
Éditions des Régionalismes - 2010

Joan lo Boscassièr, nascut a Severac lo Castèl en Roergue en 1911, obtenguèt en 1983 lo grand prèmi Josèp Salvat per sa revirada facha de l'anglés dels racontes de Mowgli.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]