'Novèlas causidas', Luigi Pirandello, Miquèl Pedussaud
Detalh de la fotografia de cobèrta del libre ''Novèlas causidas'

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.

Per l'estiu de 2023 es l'IEO d'Erau dins sa colleccion E... rau ! que publica una autra traduccion d'En Pedussaud : Novèlas causidas. Lo libre de 196 paginas recampa una seleccion de novèlas de Luigi Pirandello seleccionadas dins son òbra Novelle per un anno.

Un dels escrivan màger de la literatura italiana de la debuta del sègle passat, Luigi Pirandello nasquèt a Agrigente en 1867, moriguèt a Roma en 1936. Es subretot conegut per son teatre.

Novelle per un anno es la reünion de novèlas. Ne prevesiá una per cada jorn de l'an. Escribèt la primièra en 1884, la darrièra l'annada de sa mòrt en 1936. Posquèt pas acabar son trabalh que foguèt publicat en 15 tòmes pels editors Bemporad e Mondadori de 1922 a 1937.

Aquelas novèlas dison la realitat de la societat siciliana del temps : una societat en buta a de dificultats grandas mas ont l’escrivan fa sovent puntejar un trait umoristic. I tornam trobar una part indirèctament autobiografica amb de racontes inspirats de las malparadas de sa vida. Luigi Pirandello foguèt de longa acarat a la malautiá mentala de sa femna e l’entrepresa familiala d’explechacion de sofre faguèt quincanèla. Un libre pastats d’umanitat, de las descripcions d’una precision remirabla e de l’escritura d’una granda finesa.

Miquèl Pedussaud es nascut en 1947. Passèt son enfança e son adolescéncia dins la banlèga tolosana, sarà breçat per la lenga occitana de sa menina pairala fins a sos setze ans. Après una vida professionala essencialament a Las Pòstas, retorna a l’occitan al sarrar de la retirada.

Seguís los corses de l’IEO 31, puèi l'ensenhament a distància a l’Universitat de Montpelhièr (master 2 Lengas Literaturas e Civilizacions Estrangièras e Regionalas amb un memòri Edicion critica de la correspondéncia Joan Bodon – Robèrt Lafont depausat al CIRDÒC).

Prend de corses d’italian e après la publicacion de son recuèlh en occitan, Brigalhs, a las Edicions de l’IEO de Lengadòc en 2018, son ocupacion màger ven la traduccion. Publica en 2020, Marcovaldo d’Italo Calvino en occitan, edicion Edite-moi !, e en 2023, Novèlas causidas de Luigi Pirandello

Novèlas

Novèlas


L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.

Per un erbièr de Roergue - Iveta Balard

Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

Las aventuras de Rainard e Isengrin

Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a son compaire, lo lop Isengrin.

I tornaretz trobar tanben lo corbàs Tiecelin e son formatge saborós, lo poton de patz de Rainard e de la mesenga, las caças del rei Nòble, lo leon, Cantaclar lo pol tant fièr coma finòt o lo panatòri de las anguialas e dels cambajons.