La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.

Lo jove eròi, delinquent dotat per la corsa, ven de las classas popularas e foguèt internat dins un ostal de correccion (en anglés borstal) en seguida d’un panatòri que deneguèt tot primièr, mas que li calguèt assumir après. Lo director vòl fa del un modèl de reabilitacion e li propausa de participar a un programa que consistís a li faire ganhar lo prèmi nacional de corsa de fons. L’eròi gausís per aquò far de qualques assopliments dins sa detencion. Pòt notadament s’escapar de la preson lo matin per s'anar entraïnar sol dins lo campèstre. Coma es pas sens engenh, li fan miralhejar una carrièra professionala. Que causirà de faire ?

Alan Sillitoe (1928-2010) èra un romancièr, poèta, enssagista e dramaturg anglés, conegut per sos racontes onèstes, umoristics e acèrbes de la vida de la classa obrièra. Sillitoe serviguèt quatre ans dins la Royal Air Force e visquèt sièis ans en França e en Espanha, abans de tornar en Anglatèrra. Son primièr roman, Saturday Night and Sunday Morning, foguèt publicat en 1958, seguit d’un recuèlh de novèlas, The Loneliness of the Long-Distance Runner, que remportèt lo prèmi Hawthornden de literatura. Aquela revirada de la novèla eponima del recuèlh s’impregna del realisme social de la Granda-Bretanha obrièra de l’immediat après-guèrra.

Michel Fréjabise (traductor) es nascut a Montesquiu (82) en 1952. L’animator parla quatre lengas – l’occitan, lo francés, l’anglés e l’alemand – qu’utiliza quora una quora l’autra dins sas activitats divèrsas. Interessat per l’espòrt, s’entrèva mai que mai de rugbi, de corsas e escorregudas. Li agrada las valors esportivas, coratge, tenacitat, solidaritat, convivéncia e, que las supèra totas, lo respècte de la dignitat umana.


Los Tres Gendres del Paure Òme

tres-gendres Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).

Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.