La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.

Lo jove eròi, delinquent dotat per la corsa, ven de las classas popularas e foguèt internat dins un ostal de correccion (en anglés borstal) en seguida d’un panatòri que deneguèt tot primièr, mas que li calguèt assumir après. Lo director vòl fa del un modèl de reabilitacion e li propausa de participar a un programa que consistís a li faire ganhar lo prèmi nacional de corsa de fons. L’eròi gausís per aquò far de qualques assopliments dins sa detencion. Pòt notadament s’escapar de la preson lo matin per s'anar entraïnar sol dins lo campèstre. Coma es pas sens engenh, li fan miralhejar una carrièra professionala. Que causirà de faire ?

Alan Sillitoe (1928-2010) èra un romancièr, poèta, enssagista e dramaturg anglés, conegut per sos racontes onèstes, umoristics e acèrbes de la vida de la classa obrièra. Sillitoe serviguèt quatre ans dins la Royal Air Force e visquèt sièis ans en França e en Espanha, abans de tornar en Anglatèrra. Son primièr roman, Saturday Night and Sunday Morning, foguèt publicat en 1958, seguit d’un recuèlh de novèlas, The Loneliness of the Long-Distance Runner, que remportèt lo prèmi Hawthornden de literatura. Aquela revirada de la novèla eponima del recuèlh s’impregna del realisme social de la Granda-Bretanha obrièra de l’immediat après-guèrra.

Michel Fréjabise (traductor) es nascut a Montesquiu (82) en 1952. L’animator parla quatre lengas – l’occitan, lo francés, l’anglés e l’alemand – qu’utiliza quora una quora l’autra dins sas activitats divèrsas. Interessat per l’espòrt, s’entrèva mai que mai de rugbi, de corsas e escorregudas. Li agrada las valors esportivas, coratge, tenacitat, solidaritat, convivéncia e, que las supèra totas, lo respècte de la dignitat umana.


Nòu contes de Nadal d'endacòm mai

Nòu contes En 2014 l'IEO de Tarn publicava lo libre Nòu contes de Nadal d'endacòm mai.

Lo recuèlh de mai de 170 paginas recampa de tèxtes d'Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf o encara Oscar Wilde. Son estats traduches en occitan par Alina Bugarèl, Sèrgi Gairal e Bernat Vernhièra.

Segon los traductors aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar als païses occitans de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Nomadas

nomadas-regordNomadas - Anna Regord
IEO Edicion - 2008 - 136 paginas

La bona suspresa de 2008 en literatura occitana. Anna Regord vos convida delà la mar, per descobrir, luènh d'un occident destimborlat e fat, un mond plen de vida e d'umanitat.