jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Resumit : "A l’occasion d’una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l’autor encontra un pastre solitari que plantava d’arbres, d’arbres a milierats.

"Brave e pacific, sus de tèrras que son pas quitament sieunas, fèrm dins son prètzfach, las doas guèrras mondialas e lo vielhum lo fan pas ni dobtar ni abandonar.

"Aital, annada après annada, tota una tèrra e tot un país tòrnan a la vida."

Extrach : "Lo pastre, que fumava pas, anèt cercar un sacon e vogèt sus la taula un molon d’aglans. Se metèt a los espelucar, un puèi l’autre, menimosament, e a destriar los bons dels marrits. Tiravi sus la pipa. Me propausèri per l’ajudar. Me diguèt qu’aquò èra son afar. Aquò rai : vist cossí i permejava, i tornèri pas. Aquí tota nòstra parlicada."

"Quand, n'agèt un molon pro bèl, dels costat dels bons, los atieirèt per paquetons de dètz. Aquò faguent, ne trasiá encara los pus traces o los qu'èran un bocin asclats, que los espiava de prèp. Quand agèt aital davant el cent aglans perfaches, s'arrestèt e nos anèrem jaire.

"La companhiá d'aquel òme porgissiá la patz."

Adaptat al cinèma per Frédéric Back e produsit per la Television francesa de la societat Radio-Canada, "L’homme qui plantait des arbres" obtenguèt l’Oscar 1987 del melhor metratge cort d’animacion a Hollywood, e tanben los Grand Prèmis des festivals d’Annecy, Los Angeles, Royan, Hiroshima, Valladolid, Otawa...


Lo Tèrramanhon - Lucien Fabre

Lo Tèrramanhon L'IEO de Tarn publica en 2023 Lo Tèrramanhon, roman de Lucien Fabre.

Lo libre publicat pel primièr còp en francés en 1925 es presentat aquí en occitan. La traduccion es de Joan-Claudi Sèrras.

Es editat dins la colleccion dedicada a las traduccion de l'IEO de Tarn : Revira Lenga.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.