jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Resumit : "A l’occasion d’una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l’autor encontra un pastre solitari que plantava d’arbres, d’arbres a milierats.

"Brave e pacific, sus de tèrras que son pas quitament sieunas, fèrm dins son prètzfach, las doas guèrras mondialas e lo vielhum lo fan pas ni dobtar ni abandonar.

"Aital, annada après annada, tota una tèrra e tot un país tòrnan a la vida."

Extrach : "Lo pastre, que fumava pas, anèt cercar un sacon e vogèt sus la taula un molon d’aglans. Se metèt a los espelucar, un puèi l’autre, menimosament, e a destriar los bons dels marrits. Tiravi sus la pipa. Me propausèri per l’ajudar. Me diguèt qu’aquò èra son afar. Aquò rai : vist cossí i permejava, i tornèri pas. Aquí tota nòstra parlicada."

"Quand, n'agèt un molon pro bèl, dels costat dels bons, los atieirèt per paquetons de dètz. Aquò faguent, ne trasiá encara los pus traces o los qu'èran un bocin asclats, que los espiava de prèp. Quand agèt aital davant el cent aglans perfaches, s'arrestèt e nos anèrem jaire.

"La companhiá d'aquel òme porgissiá la patz."

Adaptat al cinèma per Frédéric Back e produsit per la Television francesa de la societat Radio-Canada, "L’homme qui plantait des arbres" obtenguèt l’Oscar 1987 del melhor metratge cort d’animacion a Hollywood, e tanben los Grand Prèmis des festivals d’Annecy, Los Angeles, Royan, Hiroshima, Valladolid, Otawa...


La reina deus bandits

la-reina-mangaLa reina deus bandits de Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)

Lo primièr manga en occitan.

Extrach : "Avisatz-vos, que soi esmalida !

"De tan qui ètz nombrós... de tan qui parlatz viste, e de tan qui son complicats los vòstes noms... ne me'n vau pas brembar !

Identitat culturala e dinamisme economic

identitat-culturala-ieo Identitat culturala e dinamisme economic . Actes del collòqui, 24 e 25 de novembre de 1990, Centre Cultural Albigés. IEO Edicion, 21,50 èuros

Presentacion de l'editor : "I a 500 ans, en 1492, los indians d’America descobrissián l’Euròpa e sa violéncia colonizaira a travèrs l’arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu’anava s’esperlongar fins ara.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.