borbolh

Dins son numèro de genièr de 2020 la revista de la comuna de Narbona presentava lo projècte 50 ans de borbolh occitan :

50 ans de borbolh occitan

A l'iniciativa de l'INA, del CIRDÒC – Institut occitan de cultura, e en associacion amb l'Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr, pendant mai d'un an de documentalistas, jornalistas, cercairas e cercaires cabussèron dins los desenats de milièrs d'archius dels dos establiments, las de l'audiovisual public per l'INA e las del movement occitan per lo CIRDÒC.

Resultat d'aquel trabalh extraordinari de recèrca, de seleccion e d'estudi de documents mesconeguts e de còps inedits, una fresca numerica ara accessibla a totes sus Internet que conta, vista d'aicí, d'Occitània, una autra istòria del mond contemporanèu, de sas evolucions socialas, intelectualas, artisticas, economicas e politicas.

50 ans de borbolh occitan es un projècte sostengut per la Region Occitània e l'Union Europèa, desvolopat dins l'encatre del projècte Occitanica +.

Per ne saupre mai [clicar]


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.