mars Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr pròche e conegut, ven estrangièr.

Lo cadre que causís Bernadeta Romieu es pro comun e plan conegut dels lectors occitanofòns : lo campèstre nòrd roergàs. Aquel campèstre es una ancora, un referent, al còp per l'autora e per sos personatges. Mas Bernadeta Romieu sap dubrís l'univèrs del raconte. Mercés a Rosan, jove jornalista, no passeja en orient en Índia, a París, al còr de la modernitat ; al còrs de las guèrras tanben que ne patiguèt recentament lo mond.

Son las relacions familialas que son al centre del libre. Un primièr raconte nos dona los secret de la familha. Aquesta narracion es ja en se un pichon roman dins lo roman. Roman que se perseguís, ven quèsta, enquèsta quasi, al mièg dels treboladisses del mond.

Un libre mestrejat que manca d'ambicion mas dona a las letras occitanas un pichon quicòm que podèm efectivament apelar roman.


Vidas e engranatges - Florian Vernet

Vidas e engranatge Al mes d'agost de 2020, IE0 Edicions, tornèt editar lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges.

Publicat pel primièr còp en 2004 aquel recuèlh de vint-e-quatre novèlas èra agotat dempuèi qualques ans. Es un dels melhors recuèlh de nòvas de l'autor.

Lo libre obtenguét lo prèmi Jaufre Rudel en 2005.

Ròse-Alps, tèrra de trobadors - J.-C. Rixte

Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.