los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.

Una realitat que se mòstra tal coma es, pas blanca ni negra.

« Ai pas res inventat » çò ditz Fèliç Daval « ne soi pas capable. Mès aquò‘s segur, aquò qu’ai vist o entendut dire, o ai quauques bocins arrengat... Ai causidas de las scènas que m’an inspirat, descrichs dels encastres que me son familhièrs. »

Las illustracions son de Felip Sabatièr, las nòtas de vocabulari son francés.


'Retraches d'Occitània e de delà' de Gèli Combas (2024)

Retraches d'Occitània
e de delà Las edicions del Grelh Roergàs publica Retraches d'Occitània e de delà de Gèli Combas.

Après Una lutz sul camin publicat en 2011 e Parladissas animalas en 2021, dos libres publicats a la edicions del Grelh Roergàs, Gèli Combas nos dona sos Retraches d’Occitània e de delà. Aquí sus 160 paginas, en trenta racontes nos fa traversar lo periòde de las annadas setanta a uèi e viatjar d’Occitània a Espanha.

'Ma virada del Mont-Blanc' de Sèrgi Viaule (2024)

Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.

'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.