lo-capitani-de-la-republicaGlaudi Barsòtti - Lo capitani de la Republica
Lo Gai Saber - Escòla occitana - 15 € - 2012

Lo Capitani de la Republica es un roman istoric. Nos mena dins lo Marselha de la fin del sègle XVI pendent las guèrras de religions entre catolics e uganaud.

Lo libre es estat editat coma suplement de la revista Lo Gai Saber

Extrach del prefaci de Domenja Blanchard : "Aquel roman nos conta una pagina de l'istòria de Marselha, ciutat que se distinguèt sovent per son estacament a las idèas independentistas e revolucionàrias.

"Sèm a la fin del sègle XVI, Marselha refusa de se sometre a un rei uganaud, Enric lo quatren e, menada per Carles de Casaus, vendrà una republica crestiana e independenta pendent qualquas annadas, emai encontre fòrça dificultats tant economicas coma politicas.

"Carles de Casaus vòl tornar Marselha als Marselheses e, per aquò far, balha a sa ciutat autonomia administrativa e dardalhament cultural. S'atissarà duscas a sa mòrt a refusar son integracion al reialme francés. Sas aliganças amb Savòia e Espanha que son pas que tacticas seràn consideradas per l'istòria oficiala francesa coma d'actes de traitesa.

"Se l'autor a causit la fòrma del roman per nos relatar aqueles eveniments, lor debanament, dins lo mendre detalh es fisèl a la realitat e los noms dels protagonistas màgers son veridics."

De legir la critica de Gèli Fossat sul site Aquò d'aquí [ligam]


'Doctor Jekyll e Sénher Hyde' de Robert Louis Stevenson

Les Éditions des Regionalismes publiquèt a la fin de l'an 2025 en occitan, lo libre Lo cas estranh del Doctor Jekyll e Sénher Hyde de Robert Louis Stevenson.

Los fors et costuma de Bearn

fors-e-costumas Fors et Costumas de Bearn, edicion establida per Joan Eygun, tèxt original de 1552 (Letra d'òc, 2010, 29 èuros, 320 paginas).

Presentacion de l'editor – En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu'estón reformats peu Senhor soviran de Bearn, Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo foncionament de l'Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, los Fors et costumas de Bearn publicats a Pau en 1552 que son tanben lo prumèr libe imprimit en occitan gascon.

Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.