lo-capitani-de-la-republicaGlaudi Barsòtti - Lo capitani de la Republica
Lo Gai Saber - Escòla occitana - 15 € - 2012

Lo Capitani de la Republica es un roman istoric. Nos mena dins lo Marselha de la fin del sègle XVI pendent las guèrras de religions entre catolics e uganaud.

Lo libre es estat editat coma suplement de la revista Lo Gai Saber

Extrach del prefaci de Domenja Blanchard : "Aquel roman nos conta una pagina de l'istòria de Marselha, ciutat que se distinguèt sovent per son estacament a las idèas independentistas e revolucionàrias.

"Sèm a la fin del sègle XVI, Marselha refusa de se sometre a un rei uganaud, Enric lo quatren e, menada per Carles de Casaus, vendrà una republica crestiana e independenta pendent qualquas annadas, emai encontre fòrça dificultats tant economicas coma politicas.

"Carles de Casaus vòl tornar Marselha als Marselheses e, per aquò far, balha a sa ciutat autonomia administrativa e dardalhament cultural. S'atissarà duscas a sa mòrt a refusar son integracion al reialme francés. Sas aliganças amb Savòia e Espanha que son pas que tacticas seràn consideradas per l'istòria oficiala francesa coma d'actes de traitesa.

"Se l'autor a causit la fòrma del roman per nos relatar aqueles eveniments, lor debanament, dins lo mendre detalh es fisèl a la realitat e los noms dels protagonistas màgers son veridics."

De legir la critica de Gèli Fossat sul site Aquò d'aquí [ligam]


L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

'Una Séença à la Boursa plata' - Alan Cameliò

Es sortit en 2017 lo libre Una Séença a la Boursa plata d’Alan Cameliò. Lo libre es una illustracion del sindicalisme revolucionari setòri.

Se presenta jos la forma de dos tòmes indivisibles, al prètz de 50 èuros. Lo primièr en occitan conten 463 paginas, lo segon de 504 paginas es en francés, conten los annèxes.

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?