mars Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.

Presentacion de l'editor – En 1878 Robèrt Loís Stevenson comença son viatge per Cevenas acompanhat de Modestina, una sauma qu’a crompada per far lo carreg. Partís del Monestièr de Gaselha dins Velai e camina cap al sud d’aquí a St-Joan de Gardonenca.

Après Velai, travèrsa Gavaudan Naut, puèi davala dins lo país dels Camisards. Tot lo long de son escorreguda, Stevenson, sens nos amagar çò que lo còrcacha e sos desavènis amb Modestina o amb lo mond encontrats, nos far partejar son apròcha poetica e sensibla de la natura e a l’encòp son camin interior. Nos convida a tastar l’embelinament de la natura salvatja, los plasers de la marcha, las nuèits passadas a la serena e qualques còps la calor de l’espitalitat. Nos fa remembrar que qualques 180 ans abans son viatge, Cevenas foguèt lo teatre d’una guèrra sens pietat ont tot un pòble luchava per poder viure sa fe.

Aqueste libre es benlèu l’istòria pus bèla escricha al sègle XIXen sus Velai, Gavaudan e Cevenas.

Lo camin seguit per l’autor es integrat al malhum dels GR, lo GR 70, sonat lo Camin de Stevenson.

L’escrivan escocés Robèrt Loís Stevenson foguèt un grand viatjaire que percorreguèt la planeta tota. Nasquèt a Edimborg (1850-1894) e moriguèt dins las Illas Samoà. Entre temps aguèt léser d’escriure qualques cap-d’òbras universals, atals son : L’Illa del Tresaur e L’Afar estranh del doctor Jekyll e d’En Hyde.


La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.

S.T.O - Lo tust de tres letras - Régine Hugounenq

sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.