mars Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.

Presentacion de l'editor – En 1878 Robèrt Loís Stevenson comença son viatge per Cevenas acompanhat de Modestina, una sauma qu’a crompada per far lo carreg. Partís del Monestièr de Gaselha dins Velai e camina cap al sud d’aquí a St-Joan de Gardonenca.

Après Velai, travèrsa Gavaudan Naut, puèi davala dins lo país dels Camisards. Tot lo long de son escorreguda, Stevenson, sens nos amagar çò que lo còrcacha e sos desavènis amb Modestina o amb lo mond encontrats, nos far partejar son apròcha poetica e sensibla de la natura e a l’encòp son camin interior. Nos convida a tastar l’embelinament de la natura salvatja, los plasers de la marcha, las nuèits passadas a la serena e qualques còps la calor de l’espitalitat. Nos fa remembrar que qualques 180 ans abans son viatge, Cevenas foguèt lo teatre d’una guèrra sens pietat ont tot un pòble luchava per poder viure sa fe.

Aqueste libre es benlèu l’istòria pus bèla escricha al sègle XIXen sus Velai, Gavaudan e Cevenas.

Lo camin seguit per l’autor es integrat al malhum dels GR, lo GR 70, sonat lo Camin de Stevenson.

L’escrivan escocés Robèrt Loís Stevenson foguèt un grand viatjaire que percorreguèt la planeta tota. Nasquèt a Edimborg (1850-1894) e moriguèt dins las Illas Samoà. Entre temps aguèt léser d’escriure qualques cap-d’òbras universals, atals son : L’Illa del Tresaur e L’Afar estranh del doctor Jekyll e d’En Hyde.


Abelhas e Forselons - Cristian Chaumont

mars Lo darrièr libre de Cristian Chaumont ven de sortir (estiu de 2018) a las edicions de l'IEO de Lengadòc. Còsta 17 èuros e fa 388 paginas.

A per títol Abelhas e Forselons, conta l'epopèa del Còrs Franc de la Montanha Negra pendent la seconda guèrra mondiala.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.