bibliaLa Bíblia - Traduccion de Joan Larzac
Dos volums : Ancian e Novèl Testaments - 78 èuros
Letras d'òc - 16 x 24 cm - religats e daurats - 1280 + 648 paginas
ISBN : 978-2-916718-71-2 + 978-2-916718-45-3

Las edicions Letras d'Òc propausan dempuèi 2016 la traduccion integrala de la Bíblia en dos volums.

Per estonant qu’aquò semblèsse, cap de revirada integrala del tèxte de la Bíblia èra pas jamai estada publicada en occitan. La presenta edicion comola aquela manca. Cadun pòt ara legir en occitan aquel òbra religiosa fondamentala qu’es tanben una de las sorsas màgers de nòstre patrimòni cultural.

Lo primièr volum paregut en 2013 presenta l'ancian testament. Compren lo tèxte complet de l’Ancian Testament, tradusit per Joan Larzac suls tèxtes ebrèu, aramean e grèc de l’original, amb introduccions, nòtas e mapas.

Los prefacis son d'Emili Puech, de l'Escòla Biblica e Arqueologica Francesa de Jerusalèm, e de Monsénher Glaudi Azéma, avesque auxiliar de Montpelhièr.

Lo segond volum presenta lo Novèl Testament. Es sortit en 2016.

Revirat del grèc, recampa :

  • los Quatre Evangèlis,
  • los Actes dels Apòstols,
  • las Letras dels Apòstols e
  • l'Apocalipsi de Joan.

La traduccion, aquí tanben, es de Joan Larzac. L'edicion es acompanhada de nòtas, de mapas e de tablèus cronologics.

Joan Larzac èra plenament qualificat per menar a bon pro aquel immense prètzfach, abotiment de tota una vida d’exegèsi e de professorat biblic. Es tanben lo poèta sensible a la beutat de la paraula sacrada, capable de ne far ressontir totes los armonics dins una lenga d’òc que mestreja a plec.

Emili Puèch, de l’Escòla Biblica e arqueologica de Jerusalem, joslinha la valor scientifica d'aquel trabalh : « Se tracha pas aicí d’una traduccion de traduccion. Lo reviraire s’es atemat a rendre a plèc, dins nòstra polida lenga, çò que los autors sacrats escriguèron dins lors parlars, en permejant a far sentir tant coma se pòt tota la sabor de l’original. Cada mot es pesat menimosament per èstre rendut lo mai possible ric a ric. E aquò tot de long de centenats de paginas, çò que baila a l’ensems una plan bèla unitat devuda a la constància del reviraire unic. »

Lo magazine montpelhierenc le Mag presentava en febrièr de 2016 lo traductor.

Extrach : « Cal pas creire que son nom de pluma Joan Larzac vendriá de la lucha menada sul Causse contra l’espandiment dau camp militari. Joan Roqueta, qu’es sortit d’Avairon, l’aviá causit plan abans. Ordonat preire mai de mièg-sègle fa, uòi retirat, Joan larzac a fach son ofici a Sant-Jòrdi d’Orcas e a Murvièlh-lès-Montpelhièr. Poèta de tria e fin letrat, s’es lèu apopat a la lenga occitana ; tot de long de sa vida, en partatge amb son fraire de sang e d’escritura Ives, s’es engatjat còr e arma a la far viure e a la celebrar, emai dins la messa. [...] »


L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.

Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.