bibliaLa Bíblia - Traduccion de Joan Larzac
Dos volums : Ancian e Novèl Testaments - 78 èuros
Letras d'òc - 16 x 24 cm - religats e daurats - 1280 + 648 paginas
ISBN : 978-2-916718-71-2 + 978-2-916718-45-3

Las edicions Letras d'Òc propausan dempuèi 2016 la traduccion integrala de la Bíblia en dos volums.

Per estonant qu’aquò semblèsse, cap de revirada integrala del tèxte de la Bíblia èra pas jamai estada publicada en occitan. La presenta edicion comola aquela manca. Cadun pòt ara legir en occitan aquel òbra religiosa fondamentala qu’es tanben una de las sorsas màgers de nòstre patrimòni cultural.

Lo primièr volum paregut en 2013 presenta l'ancian testament. Compren lo tèxte complet de l’Ancian Testament, tradusit per Joan Larzac suls tèxtes ebrèu, aramean e grèc de l’original, amb introduccions, nòtas e mapas.

Los prefacis son d'Emili Puech, de l'Escòla Biblica e Arqueologica Francesa de Jerusalèm, e de Monsénher Glaudi Azéma, avesque auxiliar de Montpelhièr.

Lo segond volum presenta lo Novèl Testament. Es sortit en 2016.

Revirat del grèc, recampa :

  • los Quatre Evangèlis,
  • los Actes dels Apòstols,
  • las Letras dels Apòstols e
  • l'Apocalipsi de Joan.

La traduccion, aquí tanben, es de Joan Larzac. L'edicion es acompanhada de nòtas, de mapas e de tablèus cronologics.

Joan Larzac èra plenament qualificat per menar a bon pro aquel immense prètzfach, abotiment de tota una vida d’exegèsi e de professorat biblic. Es tanben lo poèta sensible a la beutat de la paraula sacrada, capable de ne far ressontir totes los armonics dins una lenga d’òc que mestreja a plec.

Emili Puèch, de l’Escòla Biblica e arqueologica de Jerusalem, joslinha la valor scientifica d'aquel trabalh : « Se tracha pas aicí d’una traduccion de traduccion. Lo reviraire s’es atemat a rendre a plèc, dins nòstra polida lenga, çò que los autors sacrats escriguèron dins lors parlars, en permejant a far sentir tant coma se pòt tota la sabor de l’original. Cada mot es pesat menimosament per èstre rendut lo mai possible ric a ric. E aquò tot de long de centenats de paginas, çò que baila a l’ensems una plan bèla unitat devuda a la constància del reviraire unic. »

Lo magazine montpelhierenc le Mag presentava en febrièr de 2016 lo traductor.

Extrach : « Cal pas creire que son nom de pluma Joan Larzac vendriá de la lucha menada sul Causse contra l’espandiment dau camp militari. Joan Roqueta, qu’es sortit d’Avairon, l’aviá causit plan abans. Ordonat preire mai de mièg-sègle fa, uòi retirat, Joan larzac a fach son ofici a Sant-Jòrdi d’Orcas e a Murvièlh-lès-Montpelhièr. Poèta de tria e fin letrat, s’es lèu apopat a la lenga occitana ; tot de long de sa vida, en partatge amb son fraire de sang e d’escritura Ives, s’es engatjat còr e arma a la far viure e a la celebrar, emai dins la messa. [...] »


Laissarem degun - Roland Pécout

pecout-laissarem-degun Laissarem degun de Roland Pécout. Lo libre accompanhat d'un CD es estat publicat per l'Ostau dau país marselhés en 2008.

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo mond deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.