bibliaLa Bíblia - Traduccion de Joan Larzac
Dos volums : Ancian e Novèl Testaments - 78 èuros
Letras d'òc - 16 x 24 cm - religats e daurats - 1280 + 648 paginas
ISBN : 978-2-916718-71-2 + 978-2-916718-45-3

Las edicions Letras d'Òc propausan dempuèi 2016 la traduccion integrala de la Bíblia en dos volums.

Per estonant qu’aquò semblèsse, cap de revirada integrala del tèxte de la Bíblia èra pas jamai estada publicada en occitan. La presenta edicion comola aquela manca. Cadun pòt ara legir en occitan aquel òbra religiosa fondamentala qu’es tanben una de las sorsas màgers de nòstre patrimòni cultural.

Lo primièr volum paregut en 2013 presenta l'ancian testament. Compren lo tèxte complet de l’Ancian Testament, tradusit per Joan Larzac suls tèxtes ebrèu, aramean e grèc de l’original, amb introduccions, nòtas e mapas.

Los prefacis son d'Emili Puech, de l'Escòla Biblica e Arqueologica Francesa de Jerusalèm, e de Monsénher Glaudi Azéma, avesque auxiliar de Montpelhièr.

Lo segond volum presenta lo Novèl Testament. Es sortit en 2016.

Revirat del grèc, recampa :

  • los Quatre Evangèlis,
  • los Actes dels Apòstols,
  • las Letras dels Apòstols e
  • l'Apocalipsi de Joan.

La traduccion, aquí tanben, es de Joan Larzac. L'edicion es acompanhada de nòtas, de mapas e de tablèus cronologics.

Joan Larzac èra plenament qualificat per menar a bon pro aquel immense prètzfach, abotiment de tota una vida d’exegèsi e de professorat biblic. Es tanben lo poèta sensible a la beutat de la paraula sacrada, capable de ne far ressontir totes los armonics dins una lenga d’òc que mestreja a plec.

Emili Puèch, de l’Escòla Biblica e arqueologica de Jerusalem, joslinha la valor scientifica d'aquel trabalh : « Se tracha pas aicí d’una traduccion de traduccion. Lo reviraire s’es atemat a rendre a plèc, dins nòstra polida lenga, çò que los autors sacrats escriguèron dins lors parlars, en permejant a far sentir tant coma se pòt tota la sabor de l’original. Cada mot es pesat menimosament per èstre rendut lo mai possible ric a ric. E aquò tot de long de centenats de paginas, çò que baila a l’ensems una plan bèla unitat devuda a la constància del reviraire unic. »

Lo magazine montpelhierenc le Mag presentava en febrièr de 2016 lo traductor.

Extrach : « Cal pas creire que son nom de pluma Joan Larzac vendriá de la lucha menada sul Causse contra l’espandiment dau camp militari. Joan Roqueta, qu’es sortit d’Avairon, l’aviá causit plan abans. Ordonat preire mai de mièg-sègle fa, uòi retirat, Joan larzac a fach son ofici a Sant-Jòrdi d’Orcas e a Murvièlh-lès-Montpelhièr. Poèta de tria e fin letrat, s’es lèu apopat a la lenga occitana ; tot de long de sa vida, en partatge amb son fraire de sang e d’escritura Ives, s’es engatjat còr e arma a la far viure e a la celebrar, emai dins la messa. [...] »


Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Contes - Joan Bodon

En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.