L'editor Vent Terral publiquèt al mes de decembre de 2023 la traduccion occitana Racontes a sotavotz del libre de Jean-Pierre Chabrol, Contes à mi-voix publicat en francés per Grasset en 1985.

Aquestes brèus racontes nos fan descobrir d’un biais gostós, son mond, son òbra e son país, las Cevenas. Parlan de son engatjament, de sa revòlta, de sa vida e de sa familha, amb una votz pròcha e sincèra. Mòstran las transformacions del país que lo vejèt naisse, entre tradicion e modernitat, entre resisténcia e adaptacion.

La traduccion es de Patrick Sauzet.

Quatrena de cobèrta

Brèus racontes, concentrats del mond e de l’òbra de Chabròl : l’engatjament, la revòlta, resistenta o camisarda, l’atencion fina a la vida e a la riquesa d’arma de las simplas gents. « La Cevena » coma ditz Chabròl, non pas per ne negar la complexitat, mas per donar a son país la proximitat d’una persona que parla per sa boca. Una votz que nos parla de mai prèp que dins los romans. De l’autor, dels sieus e de sa familha, los racontes s’entrenosan. Una contaira de mameta que tornam trobar faseira non-parièira de sopa. Sos parents, de sas amors de jovença a sa vida de regents e a l’educacion de lor filh. L’oncle calossut tornat del chaple de 14-18, lo linge cosin que pefona. L’autor el meteis que monta al Maquís rejónher los gaullistas e que s’i endeven comunista, dins una fraternitat ont se costejan Occitans, Espanhòls, Poloneses... e mai Alemands. E las Cevenas de cambiar : de pèrdre sos còdes tradicionals o d’aculhir de novèls abitants, dins un edonisme erotic o lo drama d’una amor sens asuèlh.

Jean-Pierre Chabrol (1925-2001) : nasquèt e moriguèt dins las Cevenas, mas visquèt longtemps dins la region parisenca ont trevèt artistas (Brassens, Ferré, Mouloudji) e escrivans (Aragon, Mac Orlan). Jornalista e dessenhaire a L’Humanité, que quitèt après l’invasion d’Ongria en 1956, se faguèt puèi conéisser coma escrivan (Les Fous de Dieu, la trilogia Les Rebelles o Le Canon fraternité). Amb Caminarem (1978) e Claudi Martí donèt la paraula, sovent en occitan, als vinhairons revoltats. En 2000, encara e tornarmai, contava las Colères en Cévenne...

Patric Sauzet : professor emerit a l’universitat de Tolosa 2 – Joan Jaurés, ancian escolana de l'ENS, agregat de gramatica, doctor ès-letras (1993), assistent de Robèrt Lafont a l'universitat de Montpelhièr. Lingüista, pensa que son ròtle es pas sonque d’estudiar la lenga mas de la far viure. Sas raices cevenòlas, l’an butat a revirar los Racontes a sotavotz, primièr per sa filha, e ara, encoratjat pel quite Joan-Pèire Chabròl, en libre e per totes.

Patric Sauzet es tanben l'autor del libre Conjugaison occitane (IEO Edicions) e del Diccionari de botgeta/Dico de poche (Yoran Embanner).

Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol

Cobèrta del libre Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol, traduccion occitana de Patrick Sauzet, Vent Terral (2023), 136 paginas.


Sang e saba - J.-C. Forêt

sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

Camins de guèrra - Jules Cubaynes

Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

Las aventuras de Rainard e Isengrin

Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a son compaire, lo lop Isengrin.

I tornaretz trobar tanben lo corbàs Tiecelin e son formatge saborós, lo poton de patz de Rainard e de la mesenga, las caças del rei Nòble, lo leon, Cantaclar lo pol tant fièr coma finòt o lo panatòri de las anguialas e dels cambajons.