L'editor Vent Terral publiquèt al mes de decembre de 2023 la traduccion occitana Racontes a sotavotz del libre de Jean-Pierre Chabrol, Contes à mi-voix publicat en francés per Grasset en 1985.

Aquestes brèus racontes nos fan descobrir d’un biais gostós, son mond, son òbra e son país, las Cevenas. Parlan de son engatjament, de sa revòlta, de sa vida e de sa familha, amb una votz pròcha e sincèra. Mòstran las transformacions del país que lo vejèt naisse, entre tradicion e modernitat, entre resisténcia e adaptacion.

La traduccion es de Patrick Sauzet.

Quatrena de cobèrta

Brèus racontes, concentrats del mond e de l’òbra de Chabròl : l’engatjament, la revòlta, resistenta o camisarda, l’atencion fina a la vida e a la riquesa d’arma de las simplas gents. « La Cevena » coma ditz Chabròl, non pas per ne negar la complexitat, mas per donar a son país la proximitat d’una persona que parla per sa boca. Una votz que nos parla de mai prèp que dins los romans. De l’autor, dels sieus e de sa familha, los racontes s’entrenosan. Una contaira de mameta que tornam trobar faseira non-parièira de sopa. Sos parents, de sas amors de jovença a sa vida de regents e a l’educacion de lor filh. L’oncle calossut tornat del chaple de 14-18, lo linge cosin que pefona. L’autor el meteis que monta al Maquís rejónher los gaullistas e que s’i endeven comunista, dins una fraternitat ont se costejan Occitans, Espanhòls, Poloneses... e mai Alemands. E las Cevenas de cambiar : de pèrdre sos còdes tradicionals o d’aculhir de novèls abitants, dins un edonisme erotic o lo drama d’una amor sens asuèlh.

Jean-Pierre Chabrol (1925-2001) : nasquèt e moriguèt dins las Cevenas, mas visquèt longtemps dins la region parisenca ont trevèt artistas (Brassens, Ferré, Mouloudji) e escrivans (Aragon, Mac Orlan). Jornalista e dessenhaire a L’Humanité, que quitèt après l’invasion d’Ongria en 1956, se faguèt puèi conéisser coma escrivan (Les Fous de Dieu, la trilogia Les Rebelles o Le Canon fraternité). Amb Caminarem (1978) e Claudi Martí donèt la paraula, sovent en occitan, als vinhairons revoltats. En 2000, encara e tornarmai, contava las Colères en Cévenne...

Patric Sauzet : professor emerit a l’universitat de Tolosa 2 – Joan Jaurés, ancian escolana de l'ENS, agregat de gramatica, doctor ès-letras (1993), assistent de Robèrt Lafont a l'universitat de Montpelhièr. Lingüista, pensa que son ròtle es pas sonque d’estudiar la lenga mas de la far viure. Sas raices cevenòlas, l’an butat a revirar los Racontes a sotavotz, primièr per sa filha, e ara, encoratjat pel quite Joan-Pèire Chabròl, en libre e per totes.

Patric Sauzet es tanben l'autor del libre Conjugaison occitane (IEO Edicions) e del Diccionari de botgeta/Dico de poche (Yoran Embanner).

Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol

Cobèrta del libre Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol, traduccion occitana de Patrick Sauzet, Vent Terral (2023), 136 paginas.


Bruèissa o fadarèla ? - Jaumet Demèsa

demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.