L'editor Vent Terral publiquèt al mes de decembre de 2023 la traduccion occitana Racontes a sotavotz del libre de Jean-Pierre Chabrol, Contes à mi-voix publicat en francés per Grasset en 1985.

Aquestes brèus racontes nos fan descobrir d’un biais gostós, son mond, son òbra e son país, las Cevenas. Parlan de son engatjament, de sa revòlta, de sa vida e de sa familha, amb una votz pròcha e sincèra. Mòstran las transformacions del país que lo vejèt naisse, entre tradicion e modernitat, entre resisténcia e adaptacion.

La traduccion es de Patrick Sauzet.

Quatrena de cobèrta

Brèus racontes, concentrats del mond e de l’òbra de Chabròl : l’engatjament, la revòlta, resistenta o camisarda, l’atencion fina a la vida e a la riquesa d’arma de las simplas gents. « La Cevena » coma ditz Chabròl, non pas per ne negar la complexitat, mas per donar a son país la proximitat d’una persona que parla per sa boca. Una votz que nos parla de mai prèp que dins los romans. De l’autor, dels sieus e de sa familha, los racontes s’entrenosan. Una contaira de mameta que tornam trobar faseira non-parièira de sopa. Sos parents, de sas amors de jovença a sa vida de regents e a l’educacion de lor filh. L’oncle calossut tornat del chaple de 14-18, lo linge cosin que pefona. L’autor el meteis que monta al Maquís rejónher los gaullistas e que s’i endeven comunista, dins una fraternitat ont se costejan Occitans, Espanhòls, Poloneses... e mai Alemands. E las Cevenas de cambiar : de pèrdre sos còdes tradicionals o d’aculhir de novèls abitants, dins un edonisme erotic o lo drama d’una amor sens asuèlh.

Jean-Pierre Chabrol (1925-2001) : nasquèt e moriguèt dins las Cevenas, mas visquèt longtemps dins la region parisenca ont trevèt artistas (Brassens, Ferré, Mouloudji) e escrivans (Aragon, Mac Orlan). Jornalista e dessenhaire a L’Humanité, que quitèt après l’invasion d’Ongria en 1956, se faguèt puèi conéisser coma escrivan (Les Fous de Dieu, la trilogia Les Rebelles o Le Canon fraternité). Amb Caminarem (1978) e Claudi Martí donèt la paraula, sovent en occitan, als vinhairons revoltats. En 2000, encara e tornarmai, contava las Colères en Cévenne...

Patric Sauzet : professor emerit a l’universitat de Tolosa 2 – Joan Jaurés, ancian escolana de l'ENS, agregat de gramatica, doctor ès-letras (1993), assistent de Robèrt Lafont a l'universitat de Montpelhièr. Lingüista, pensa que son ròtle es pas sonque d’estudiar la lenga mas de la far viure. Sas raices cevenòlas, l’an butat a revirar los Racontes a sotavotz, primièr per sa filha, e ara, encoratjat pel quite Joan-Pèire Chabròl, en libre e per totes.

Patric Sauzet es tanben l'autor del libre Conjugaison occitane (IEO Edicions) e del Diccionari de botgeta/Dico de poche (Yoran Embanner).

Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol

Cobèrta del libre Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol, traduccion occitana de Patrick Sauzet, Vent Terral (2023), 136 paginas.


Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

E... rau ! publica 'Anamorfòsis' de Florian Vernet

Per la prima de 2024 l'ostal d'edicion E... rau ! publiquèt lo libre Anamorfòsis de Florian Vernet. Un ensag ont sus 200 paginas l'escrivan torna sus sa accions passadas al còp coma òme e escrivan.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.