Es sortit en 2017 lo libre Una Séença a la Boursa plata d’Alan Cameliò. Lo libre es una illustracion del sindicalisme revolucionari setòri.

Se presenta jos la forma de dos tòmes indivisibles, al prètz de 50 èuros. Lo primièr en occitan conten 463 paginas, lo segon de 504 paginas es en francés, conten los annèxes.

Una Séença à la Boursa plata es primièr lo títol d’una pèça de propaganda anarquista publicada en 1905 a Seta per lo carretièr Pascau Verdale, figura emblematica e ça que la mesconeguda del movement anarquista setòri, que voliá amb aquel tèxt, condemnar las despensas demasiadas d’aqueles delegats qu’acumulan los mandats sindicals e que son pus interessats per lors privilègis que per la defensa dels obrièrs.

La situacion que met en scèna dins la pèça es pro simple : pendent una acampada sindicala a l’Ostau dau trabalh, los protagonisatas discutisson d'una eventuala augmentacion de l’escotisson que las caissas del sindicats son voidas e los representants sindicals devon poder contunhar de se desplaçar pertot en França.

Aquela situacion ven per l'autor un pretèxt per far, jos l'aparenta banalitat del prepaus, la critica de las relacions entre obrièrs, sindicats, anarquistas...

Alan Cameliò, el, en s’apiejant sus de documents d’archius, lo trabalhs dels istorians e sus la pèça de Verdale, descriu l’ambient e l’istòria sociala, economica e culturala d’aquel temps dins lo relarg de Seta jos la Tresena Republica, ont l’idèa de crear una societat novèla grelhava dins l’èime dels trabalhadors que se preocupavan alara de la plaça dels obrièrs dins la societat, de la seguretat al trabalh ; se volián prene en carga sens esperar res del poder politic.

Es tot un pan de l'istòria setòria qu'Alan Cameliò espepiça pel menut via lo prisme de la pèça de Verdala, l'ocasion per el de far ressorgir una realitat sociala uèi oblidada.

 

Una Séença à la Boursa plata d’Alan Cameliò (IEO-Lengadòc, 2017, dos tòmes, 50 èuros)


Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.

Còr d'Occitània - Ramon Ginolhac

mars La seccion edicion de l'IEO de Tarn publiquèt en 2018 lo libre Còr d'Occitània.

L'òbra aprestada per Ramon Ginolhac recampa divèrs tèxtes d'escrivans tarneses del sègle vint. Completa lo trabalh de Cristian Laux que publiquèt en 1980 Albigés País Occitan.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.