contes-e-racontes-olt-lafonA la prima de 2015 es sortit lo libre Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador. Presenta una causida de contes e de racontes collectats e adobats per l'abat Jean Lafon. Es editat per Tertium Edicions en edicion bilingüa occitan-francés.

Lo libre de 226 paginas es acompanhat d'un disc que recampa onze tèxtes enregistrats per l'abat. Se pòt crompar al prètz de 19,90 €.

La publicacion d'aquel libre-disc es una pèira de mai ajustada a l'entrepresa de publicacion menada per l'IEO d'Òlt qu'es content de tant e mai que los finançaires d'aquel libre son mai que d'occitanistas : l'i comptam en mai de l'IEO d'Òlt, lo Conselh General d'Òlt, la Comuna de Ròcamador e l'associacion dels Amics de Ròcamador.

Nascut en 1922 a Ròcamador dins una familha de païsans, Jean Lafon presarà tota sa vida sa lenga occitana. Aurà tengut d'atraçar contes e cançons, legendas e cresenças, primièr per escrich, après amb un magnetofòn. Es tant òme de glèisa coma occitanista e aital sèg la rega entemenada pels nombroses curats carcinòls que s'afusquèron per publicar lor lenga dins las pus polidas òbras : Gustin Gari, Juli Cubainas, Antonin Eretièr, Amadiu Lemòzi, Silvan Tolza etc.

Es l'etnològa Martina Bèrgas del Conselh General d'Òlt qu'a prepausat a l'abat que lo sieu fons siès pausat als archius departamentals e que se'n publiquès una part, aquela dedicada als contes e racontes. L'abat a ben volgut e l'IEO d'Òlt a collaborat amb el emai Martina Bèrgas per l'edicion d'aqueles tèxtes. L'associacion La Granja a collaborat de son pam a l'edicion d'unas bendas enregistradas per l'abat.


L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...