Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es
bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat,
lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.
Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?
« Iveta nos convida a nos passejar pel campèstre, un pauc salvatge de preferéncia, a nos daissar prene per l'ambient frescolit d'una matinada o caudet d'una vesprada, d'alenar d'a fons una golada de ventolet de prima, puèi de nos jaire pel sòl sens o espotir tot de tròp, e de legir deliciosament qualques tròces d'aquel libre... lo nas dins l'èrba. »
Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas
de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr
pròche e conegut, ven estrangièr.
Sul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.
Publicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.