mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Es l'arribada d'una sirventa ciciliana, « filha de l'Etnà », que sortís de preson que va complir lo malastre profetisat per l'Angèla. Aquesta parla le nuèch amb un aucelàs negre e escriu de poèmas en lenga nòstra. Es bruèissa o simplament falorda ?

Dins L'Aucon Ferran Delèris dins una lenga rica, afialada, nos conta una istòria ont realisme e fantastic se barrejan per melhor nos fa dintrar, e non sens umor, dins la vida d'aqueles òmes abitants d'un país trevat per paurs e supersticions.

Extrach – « En se fasent vièlh, Monsur Delfons, lo mèstre d'escòla de Montanhac, vesiá de volcans pertot. La mendre sòla un pauc redonda, amb de pendilhasses a l'entorn, e tè ! aquí n'i aviá un de mai. I caminava sul còp, l'expertava e lo vistalhava a temps e léser. Las pèiras sobretot l'atrasián. Se ne trobava una pas tròp bèla, pas tròp pesuga, sarrada, maureleta, s'agenolhava al ras. La pallevava, la virava e la revirava per mièlh l'espepissar. Qualques còp la te lecava quitament per ne conéisser lo gost. Li agradèsse, se risiá coma un mainat. Tanben s'espofinavan los que lo fintavan far. « Es caluc, se pensavan. Aquò, rai !... A l'estable o pel prat, las vacas li trason pas mal. Cal ben que s'apare de languir, e ne cal ben de tot biais per far un mond ! » De verai, Monsur Delfons aviá pro bonas rasons. Montanhac es pas luènh d'Auvèrnha e se poiriá plan que los pairasses e las mairassas d'en amont aguèssen, bèl brieu i a, eissamat per aval. Èran de marrida grana e l'agram s'escampilha a bufal d'autan. »


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

IEO Edicion tornèt editat 'Lo libre dels grand jorns' de Joan Bodon

Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.