sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

« D'imatges encara nos perseguissián, de cuols e de cuèissas doças que jamai ne saupriam pas lo mofle. Aquò nos enfectava de morir piusèls, coma una injustícia de mai que nos èra facha. Envejàvem los ainats qu'avián conegut aquel bonur. Bicar un còp per morir puèi, e nòstra vida nos auriá paregut complida, bona a èsser trencada, quand la sentissiam incompleta, abortada, sens lo pelegrinatge dins un còs de femna. La nuèch quand lo desir se podiá pas pus patir, nos levavèm d'escondons per nos pinholar dins las bartas sus d'imatges de car femininas. Fasiam de per còr çò que cresiam qu'èran los gèstes de l'amor. Nòstra vana semença l'escampàvem sus de matas de mugas e nos tornavèm jaire, atristesits e amaisats per un moment. »

Sul descreis de sa vida, un òme se soven de son adolescéncia : la guèrra, l'avaliment de son país, mas tanben lo miracle que transformèt sa misèria sexuala en descobèrta esbleugida de l'amor e confondèt univèrs femenin e regne vegetal dins una sola adoracion. Un còp de mai l'autor se demanda ont se pòt arrucar l'espèr quand s'es perduda tota rason de viure. La guèrra pòt èsser la de Chechenia, los païsatges los del Lengadòc e lo dròlle cadun de los que lor jovença es estada saquejada per la guèrra.

Joan-Claudi Forêt es nascut a Lion en 1950. Après un primièr roman en francés (La vallée perdue) e dos libres de pròsa en occitan (lo roman La pèira d'azard, puèi las novèlas reculhidas dins Lo libre dels grands nombres publicat al Trabucaire en 1998), Sang e saba es son tresen libre en occitan. Es conegut e reconegut coma un dels prosators mai originals de la literatura occitan d'ara.


Confidéncias Felinas - Sèrgi Gairal

felinas Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.

Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.

Sus las òbras niçardas de Loís Andrioli

oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.