couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

Cadun sap que lo PNO jos l’empencha de Francés Fontan aviá entreprés una enquèsta tendent a determinar las termièras precisas de la lenga d’òc. Los resultats, generalament corroborats per d’enquèstas universitàrias pus puntualas, avián servit de basa per la realizacion de las divèrsas mapas que coneissèm. Trabalh menimós, exigent, fòrça detalhat, tant talament que certans insconscients (que se comportavan en agents objectius de l’Estat opressor) se’n trufavan en disent que dins aquela enquèsta, los limits dels parlars d’òc èran fixats a un brot d’èrba prèp.

Tot aquò es utilizat intelligentament per Renat Mèrle que i placa dessùs una istòria de manipulacion menada per la CIA.

Es vertat que i agèt qualques temptativas d’aquela mena que – a nòstra coneissença – anèron pas luènh. Daissam lo legeire desmarmalhar los faches e assajar d’i veire clar entre los enquestaires lingüistics, los psicopatas e los agents estrangièrs. Daissam lo reagir, tanben, fàcia a aqueles personatges politicament ambigús dont certans foguèron occitanistas, que o son pas mai mas que o poiriàn tornar venir.

La matèria occitana es estada pauc utilizada, fins ara, dins los romans franceses que cèrcan mai que mai los inspiracion dins la bascòja parisenca.

Cristian Rapin

*

Tanben sul meteis libre un article de la revista Lo bram dau clapàs numèro 76, febrièr de 2003. Extrach :

Le couteau sur la langue, un roman policièr, un roman negre de Renat Merle.

Se tracha d’un maselaire en seria pres d’una estranha foliá, foliá que mescla a l’encòp las utopias ranças d’aprèp 1968 e las crespacions identitàrias a la virada d’aquel sègle.

Renat Merle fa pas mòstra d’erudicion, mas batís un roman negre pichon, un biais de polar saborós sus l'Occitània e sas bolièras ; del còp, fa arpatejar l’Occitània tota a sos personatges de long en larg e pels travèrses.

Un policièr sus las raras entre lenga d’òc e lenga d’oil. [...]

Un roman sus l’astrada politica de la lenga, sus las lengas dominantas e dominadas, suls maximalistes e los minimalistes de la lenga d’òc e sus las derivas terroristas.

Un polar lingüistic, s’i còpa de lengas, tot aitant qu’òm las parla. Una mena de joièl pichon dins lo mond del policièr meridional, escrich per un coneisseire bon de totas las culturas d’òc.

*

Nòtas :

Le couteau sur la langue per Renat Merle
Edicions Jigal, 141 paginas, prètz 5,95 €, ISBN : 2-9511228-5-1


Òbra poetica de Joan Bodon

joan-bodon Edicion, octobre de 2010, LaDepeche.com comunica :

L'òbra poetica completa de Joan Bodon ven d'èsser publicada per las Edicions de l'IEO en partenariat amb l'Ostal Joan Bodon dins una edicion bilingüa ; devèm la revirada al francés a Rotland Pecout.

Aital tota l'òbra de Joan Bodon es disponibla en occitan e en francés. Las reviradas dels Contes e dels romans foguèron asseguradas per Pèire Canivenc, Cantalausa o Felip Gardy a la demanda de las Edicions de Roergue.

Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.