mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.

Auriá volgut levar l’espasa per l’aparar, mas l’espasa embrutís tot, lo borrèl tant coma la victima. La nuèch de l’Ascension de 1244, participèt al chaple dels inquisitors d’Avinhonet. Un espèr fòl, lèu decebut : « Se cresiam, qu’après, lo país seriá liberat ».

L'autor nos far seguir Pèire dins sa fugida en Lombardia ont faguèt flòri dins lo comerci de las telas. Aquí ven passaire per ajudar los sieus a escapar a l’inquisicion e venir s’installar de l’autre costat dels Alps. Mas après la casuda de Cremòne, lo Montsegur lombard, i aguèt pus ges de refugi de per lo mond.

Pèire de Bovila s’entorna al país e finís dins las càrcers de l’inquisicion a Tolosa. Aquí diguèt pas res de la Dòna de Montlodier e de sa filha que l’avián recaptat dins un luòc oblidat en Carladès, perdut entre rius, bòscs e combetas.

L'istòria se perseguís dins los sègles venents, sota una fòrma o una autra, e cada còp que torna a Montlodièr per sonhar las siás nafraduras, la joina femna es sempre aquí que sembla de l’esperar, tala la filha de Sion del profèta Isaï. Amb ela, coneisserà la fin de Dieu, d'un rei de drech divin que serà decapitat e l’umila descasença d’un òme dels tempses novèls : lo general e comte d’Empèri Joan Baptista Milhaud.

L’arma de Pèire barrutla encara entre las vòltas del temps, jamai aconsolada.

*

Joan-Claudi Puech nasquèt a Orlhac en 1962. Passèt son enfança dins la bastida familhala, dins un ròde del Cantal, lo Carladés. Après d'estudis a Rodés se'n anèt viure a Tolosa. Aquí rescontrèt aquesta qu’anava venir sa molhèr. La seguiguèt au sieu en Provença.

Es ara escrivan e institutor a Menèrba, resta dins lo país d’Ate. A ja publicar un roman Una pèira e un tamborin (2013). Escriu en occitan provençal.

Entre Carladès, Roergue, Tolosan, Pirenèus, Provença e Alps, ten la consciença fonsa d’una meteissa identitat e la sentida d’una nafradura secrèta que legís dins lo país dempuèi qu’es drollet e que de longa ensaja de li botar mòts.


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

'La lenga del trobar' de Maurice Romieu e André Bianchi

Ven d'èsser reeditat lo libre de Maurice Romieu e André Bianchi La lenga del trobar. L'edicion es estada revista e augmentada.

Las aventuras de Sherlock Holmes - Arthur Conan Doyle

mars mars IEO Edicion reedita en occitan Las aventuras de Sherlock Holmes. Revirat de L'anglés lo tèxt occitan es de Pèire Beziat.

Dos volums sortiguèron en 2018 : Escandals e Mistèris e Gentlemen e Aventuras. Una bona ocasion de tornar descobrir aqueles tèxtes.

Pèira Beziat coma per las siás precedentas traduccions – L'Iscla dels Tresaur (2015) e Lo Monde Perdut (2017) – s'aplica a enriquir lo còrpus de la pròsa occitana en nos restituïssent aquelas aventuras dins una lenga sens artifices e de bon legir, en coerença amb los tèxtes originals en anglés arquetipes de la literatura d'aventura.