pecout-laissarem-degun Laissarem degun de Roland Pécout. Lo libre accompanhat d'un CD es estat publicat per l'Ostau dau país marselhés en 2008.

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo mond deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

Despuei son Portulan, viatge iniciatic dins l'Afganistan deis annadas setentas fins aquesto recuelh, pòrge a la literatura occitana un agach devèrs l'autre, l'estrangier, que siegue dins son país vò en defòra.

L'occitan i es lenga de relacion e de la relatacion, lenga estrangiera dins son pròpri país mai lenga universala pasmens.

Laissarem Degun es la darriera plega de l'autor onte Roland nos convida a si passejar amb Rimbaud, Van Gogh, vò ben Corto Maltese a travèrs de l'istòria, de paisagis de son imaginacion.

Ven sarrat amb un CD onte mantuneis artistas venon donar una interpretacion sonòra dei poèmas :

  • Bruno Martin
  • Brigitte Mouchel
  • D'Aquí Dub
  • Duo Maquet - Bachevalier
  • Dupain
  • Jagdish & Kreol Konnexyon
  • Mauresca Fracàs Dub
  • Moussu T e lei jovents
  • Nux Vomica
  • Original'Occitana feat
  • Alèssi dell'Umbria
  • Patrick Vaillant

Fin de partida - Florian Vernet

mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.