Legenda del boès de la crotz

Títol del libre 'Apres que Adam fon gitatz de Paradis'

Alessio Collura publica a las Edizioni dell'Orso lo libre Apres que Adam fon gitatz de Paradis. Lo libre es en italian.

Presentacion de l'editor

La Legenda del boès de la crotz es un dels racontes apocrifs mai coneguts de l'Edat Mejana occidentala. Probablament d'origina bogomila, la legenda s'espandiguèt rapidament dins tot l'occident crestian e es largament representada dins la literatura coma dins l'iconografia.

Lo tèxt latin que nos dona la version mai complèta e pus detalhada de la legenda es lo Post peccatum Adae que data de la fin del sègle XII o de la debuta del sègle XIII. Coma pel demai del domèni roman, lo Post peccatum Adae es estat tradusit e vulgarizat en lenga occitana.

Existís doas versions que tot en avent la meteissa origina, son fortament diferentas l'una de l'autra : l'una es contenguda dins lo manuscrit London, British Library, Harley 7403 ; l'autra es atestada pels manuscrits London, British Library, Royal 19 C 1 et Paris, BnF, fr. 858. De las doas versions occitanas, existís una edicion sinoptica del sègle XIX per Hermann Suchier (Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache, 1883), acceptabla d'un punt de vist acdotic, mas sens comentari filologic, lingüistic e literari aprigondit.

Après l'òbra ara desenant datada de Suchier, aquel obratge es destinat a metre a disposicion la primièra edicion critica e comentada de la version tirada del manuscrit harleian, amb una atencion particulara portada sus las donadas lingüisticas del tèxt, a mand de metre en evidéncia d'elements que farián referéncia per la primièra part del sègle XIV al sud-oèst de l'espaci occitan.

Cobèrta del libre Apres que Adam fon gitatz de paradis

Viatge amb un ase per Cevenas - Robert Louis Stevenson

mars Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.