Títol del libre 'Apres que Adam fon gitatz de Paradis'
Títol del libre 'Apres que Adam fon gitatz de Paradis'

Alessio Collura publica a las Edizioni dell'Orso lo libre Apres que Adam fon gitatz de Paradis. Lo libre es en italian.

Presentacion de l'editor

La Legenda del boès de la crotz es un dels racontes apocrifs mai coneguts de l'Edat Mejana occidentala. Probablament d'origina bogomila, la legenda s'espandiguèt rapidament dins tot l'occident crestian e es largament representada dins la literatura coma dins l'iconografia.

Lo tèxt latin que nos dona la version mai complèta e pus detalhada de la legenda es lo Post peccatum Adae que data de la fin del sègle XII o de la debuta del sègle XIII. Coma pel demai del domèni roman, lo Post peccatum Adae es estat tradusit e vulgarizat en lenga occitana.

Existís doas versions que tot en avent la meteissa origina, son fortament diferentas l'una de l'autra : l'una es contenguda dins lo manuscrit London, British Library, Harley 7403 ; l'autra es atestada pels manuscrits London, British Library, Royal 19 C 1 et Paris, BnF, fr. 858. De las doas versions occitanas, existís una edicion sinoptica del sègle XIX per Hermann Suchier (Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache, 1883), acceptabla d'un punt de vist acdotic, mas sens comentari filologic, lingüistic e literari aprigondit.

Après l'òbra ara desenant datada de Suchier, aquel obratge es destinat a metre a disposicion la primièra edicion critica e comentada de la version tirada del manuscrit harleian, amb una atencion particulara portada sus las donadas lingüisticas del tèxt, a mand de metre en evidéncia d'elements que farián referéncia per la primièra part del sègle XIV al sud-oèst de l'espaci occitan.

Cobèrta del libre 'Apres que Adam fon gitatz de paradis'<

Cobèrta del libre Apres que Adam fon gitatz de paradis


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.