don-quichot-cervantes-gairal Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.

Tèxtes causits, traduccion occitana de Sèrgi Gairal, 228 paginas, 2014, 15 €, IEO-Edicion,  ISBN : 9782859105204.

Presentacion de Sèrgi Gairal - Demandatz a qualqu’un qual es dòn Quichòt ; vos respondrà qu’es aquel baug que preniá los molins de vent per de gigants que lo menaçavan, e que voliá pas escotar son escudièr Sanche, qu’el vesiá la realitat.

L’ingeniós gentilòme dòn Quichòt de la Mancha es aquò, un roman d’aventuras, pus descabestradas las unas que las autras, que meton dòn Quichòt e Sanche en contacte non solament amb de molins de vent, mas tanben amb d’aubergistas, de mulatièrs, de mercadièrs, de forçats, de pastres, de penitents, de comedians, d’estudiants, de pelegrins, de bandits, un duc, una duquessa, de paradors, d’oires de vin, un carri amb de leons, una barca de pescaires, de fedas, de cats, de pòrcs, de vacas, etc.

A prepaus de Cervantes, Joan Bodon se demanda dins La Quimèra (1974) « perqué son òbra lo despassèt ? ». Lo despassèt per l’universalitat de son messatge e sa modernitat, emai se raportèsse a la societat del sègle XVI. Dins son deliri, dòn Quichòt balha als òmes, a l’Umanitat entièira, de leiçons d’una granda saviesa, sens oblidar lo ròtle essencial de Sanche, l’escudièr indissociable de son mèstre.

Mercegi l’Institut d’Estudis Occitans de permetre qu’aquela tièira d’aventuras, que son las apevasons de l’òbra mèstra de Cervantes, siá desenant accessibla dins nòstra lenga. Tre la debuta, considerèri que la formula dels « tròces causits » èra la melhora per la descobrir e la presar.

De segur, aquela lectura serà tanben una aventura de las bèlas per cadun.

Sèrgi Gairal

*

Sul traductor - Sèrgi Gairal nasquèt lo 19 de febrièr de 1948 a Castras dins Tarn. Licenciat d’espanhòl a Tolosa ensenhèt l’espanhòl. Retirat dempuèi 2008 trabalha activament a son òbra escricha. Es l'autor de Lo Barracon (reeditat en 2015 IEO Edicion), d'Un estiu sus la talvera (reeditat en 2015 IEO Edicion), de Las vacanças de pascas (2013 IEO Edicion). Publica tanben regularament a las edicion del Grelh Roergàs de pichons romans policièrs, de mots crosats.

Anima regularament corses e talhièrs en occitan. Collaborèt activament als diccionaris de Cristian Laus e de Cantalausa, al metòde Cap a l’Occitan (IEO).

*

Extrach

Devistèron alara trenta o quaranta molins de vent que i a dins aquel ròdol. Tanlèu los veire, dòn Quichòt diguèt a son escudièr :

– Sèm plan mai astrucs que çò qu’auriam pogut desirar. Los veses aval, amic Sanche, aquel trentenat de gigantasses. Me vau batre contra eles ; te prometi que ne demorarà pas cap de viu e que començarem de nos enriquir amb lors despolhas. Aquò es una guèrra justa, un servici grand fach a Dieu de desembarrassar la fàcia de la Tèrra de tota aquela rafatalha.

– De gigants ? Quines gigants ?

– Aqueles que veses aval, dels braces longasses, que d’unes los an sovent de quasi doas lègas.

– Vos senhali, Sénher, que son pas de gigants, mas de molins de vent, e que son pas de braces, mas las alas que butadas pel vent fan virar la mòla del molin.

– Se vei ben que coneisses pas res d’aqueles afars. Son de gigants e, s’as paur, fai-te enlà e prèga del temps que ieu me vau batre contra eles, dins una batèsta terribla e inegala.

*

Çai jos Dòn Quichòt per Gustave Doré

don-quichot-g-dore


Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Ròse-Alps, tèrra de trobadors - J.-C. Rixte

Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."