don-quichot-cervantes-gairal Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.

Tèxtes causits, traduccion occitana de Sèrgi Gairal, 228 paginas, 2014, 15 €, IEO-Edicion,  ISBN : 9782859105204.

Presentacion de Sèrgi Gairal - Demandatz a qualqu’un qual es dòn Quichòt ; vos respondrà qu’es aquel baug que preniá los molins de vent per de gigants que lo menaçavan, e que voliá pas escotar son escudièr Sanche, qu’el vesiá la realitat.

L’ingeniós gentilòme dòn Quichòt de la Mancha es aquò, un roman d’aventuras, pus descabestradas las unas que las autras, que meton dòn Quichòt e Sanche en contacte non solament amb de molins de vent, mas tanben amb d’aubergistas, de mulatièrs, de mercadièrs, de forçats, de pastres, de penitents, de comedians, d’estudiants, de pelegrins, de bandits, un duc, una duquessa, de paradors, d’oires de vin, un carri amb de leons, una barca de pescaires, de fedas, de cats, de pòrcs, de vacas, etc.

A prepaus de Cervantes, Joan Bodon se demanda dins La Quimèra (1974) « perqué son òbra lo despassèt ? ». Lo despassèt per l’universalitat de son messatge e sa modernitat, emai se raportèsse a la societat del sègle XVI. Dins son deliri, dòn Quichòt balha als òmes, a l’Umanitat entièira, de leiçons d’una granda saviesa, sens oblidar lo ròtle essencial de Sanche, l’escudièr indissociable de son mèstre.

Mercegi l’Institut d’Estudis Occitans de permetre qu’aquela tièira d’aventuras, que son las apevasons de l’òbra mèstra de Cervantes, siá desenant accessibla dins nòstra lenga. Tre la debuta, considerèri que la formula dels « tròces causits » èra la melhora per la descobrir e la presar.

De segur, aquela lectura serà tanben una aventura de las bèlas per cadun.

Sèrgi Gairal

*

Sul traductor - Sèrgi Gairal nasquèt lo 19 de febrièr de 1948 a Castras dins Tarn. Licenciat d’espanhòl a Tolosa ensenhèt l’espanhòl. Retirat dempuèi 2008 trabalha activament a son òbra escricha. Es l'autor de Lo Barracon (reeditat en 2015 IEO Edicion), d'Un estiu sus la talvera (reeditat en 2015 IEO Edicion), de Las vacanças de pascas (2013 IEO Edicion). Publica tanben regularament a las edicion del Grelh Roergàs de pichons romans policièrs, de mots crosats.

Anima regularament corses e talhièrs en occitan. Collaborèt activament als diccionaris de Cristian Laus e de Cantalausa, al metòde Cap a l’Occitan (IEO).

*

Extrach

Devistèron alara trenta o quaranta molins de vent que i a dins aquel ròdol. Tanlèu los veire, dòn Quichòt diguèt a son escudièr :

– Sèm plan mai astrucs que çò qu’auriam pogut desirar. Los veses aval, amic Sanche, aquel trentenat de gigantasses. Me vau batre contra eles ; te prometi que ne demorarà pas cap de viu e que començarem de nos enriquir amb lors despolhas. Aquò es una guèrra justa, un servici grand fach a Dieu de desembarrassar la fàcia de la Tèrra de tota aquela rafatalha.

– De gigants ? Quines gigants ?

– Aqueles que veses aval, dels braces longasses, que d’unes los an sovent de quasi doas lègas.

– Vos senhali, Sénher, que son pas de gigants, mas de molins de vent, e que son pas de braces, mas las alas que butadas pel vent fan virar la mòla del molin.

– Se vei ben que coneisses pas res d’aqueles afars. Son de gigants e, s’as paur, fai-te enlà e prèga del temps que ieu me vau batre contra eles, dins una batèsta terribla e inegala.

*

Çai jos Dòn Quichòt per Gustave Doré

don-quichot-g-dore


La pluèja Rossèla

plueja-rosselaLa pluèja Rossèla - Julio Llamazares - IOE Edicion - 2008 - 160 paginas

Extrach p114 : "Lo temps rajòla sens fin coma rajòla lo riu : malenconic e equivòc, dins d'abòrd, se ronçant d'esperel a mesura que passan los ans. Coma lo riu, s'enrambolha demest las algas e la mofa de quand èrem encara plan joves. Coma el, se ronça dins los vabres e sauts que marcan la debuta de l'acceleracion.

Istòrias medievalas - Griselda Lozano

Lo dimècres 13 de junh de 2018 al Musèu d'Istòria de Catalonha a Barcelona, Griselda Lozano presentèt lo sieu darrièr libre titolat Istòrias medievalas. Es editat per Larkos.

Aquel libre recampa las contribucions de l'autora al webzine Jornalet. Son de racontes cortets escriches en occitan sus de tematicas istoricas ligadas a l'Edat Mejana.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.