La man d'Urlica
Detalh de la primièra de cobèrta del libre 'La man d'Urlica'

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.

Après la paruccion en 2020 d'Esclarmonda de Perelha las Editions des Régionalisme publica en 2025 La Man d'Urlica.

Lo libre de 166 paginas es propausat al prètz de 18,50 èuros (format : 15x21 cm).

Presentacion de l'editor :

La Man d’Urlica clau totes los ingredients del roman d’aventura, amb los rebombiments necessaris per manténer lo lector lo nas sus las paginas. Aquò fa d’aqueste roman, pr’aquò publicat lo primièr còp fa ara mai de seissanta ans, una òbra qu’a pas ges vielhit. L’òbra nos remembra que los sentiments umans an pas d’edat, son universals e intemporals.

Se rescontre dins aqueste libre la reconstitucion romançada de la vida d’una tribú als tempses paleolitics. Es un pauc la cronica d’un clan amb sas batèstas de poders, sas frustracions amorosas e sas violéncias intestinas. Mas se i tròba tanben los sentiments que permetèron a l’umanitat d’evolucionar, coma per exemple lo de la solidaritat e de la compassion. Dins una pontanada ont los perilhs de tota mena gralhavan a cada instant, las mesentendudas podián menar un grop a sa pèrdia. D’aquí la necessària saviesa de qualqu’unes per assegurar la patz e lo bonaür de totes. De totjorn l’union faguèt la fòrça. D’ont mai quand una tribú-nacion se deu parar d’agressions exterioras. Res de nòu jol solelh desempuèi la naissença de l’umanitat...

La man d'Urlica, Raimonda Tricoire, Sèrgi Viaule

Primièra de cobèrta del libre La man d'Urlica


Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

Qualques nadals d'Occitània per La Talvera

Lo libre Nadals d'Occitània que sortiguèt en 2008 presenta la tradicion dels nadalets totjorn plan viva en Occitània. Es fòrt anciana que ja al sègle XII, se cantava de Nadals en lenga d'òc.

Lo recuèlh recampa a l'entorn de 100 cants collectats en Albigés, Carcin, Roergue o Lengadòc bas.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.