La man d'Urlica
Detalh de la primièra de cobèrta del libre 'La man d'Urlica'

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.

Après la paruccion en 2020 d'Esclarmonda de Perelha las Editions des Régionalisme publica en 2025 La Man d'Urlica.

Lo libre de 166 paginas es propausat al prètz de 18,50 èuros (format : 15x21 cm).

Presentacion de l'editor :

La Man d’Urlica clau totes los ingredients del roman d’aventura, amb los rebombiments necessaris per manténer lo lector lo nas sus las paginas. Aquò fa d’aqueste roman, pr’aquò publicat lo primièr còp fa ara mai de seissanta ans, una òbra qu’a pas ges vielhit. L’òbra nos remembra que los sentiments umans an pas d’edat, son universals e intemporals.

Se rescontre dins aqueste libre la reconstitucion romançada de la vida d’una tribú als tempses paleolitics. Es un pauc la cronica d’un clan amb sas batèstas de poders, sas frustracions amorosas e sas violéncias intestinas. Mas se i tròba tanben los sentiments que permetèron a l’umanitat d’evolucionar, coma per exemple lo de la solidaritat e de la compassion. Dins una pontanada ont los perilhs de tota mena gralhavan a cada instant, las mesentendudas podián menar un grop a sa pèrdia. D’aquí la necessària saviesa de qualqu’unes per assegurar la patz e lo bonaür de totes. De totjorn l’union faguèt la fòrça. D’ont mai quand una tribú-nacion se deu parar d’agressions exterioras. Res de nòu jol solelh desempuèi la naissença de l’umanitat...

La man d'Urlica, Raimonda Tricoire, Sèrgi Viaule

Primièra de cobèrta del libre La man d'Urlica


Enlòc - Joan-Claudi Sèrras

mars IEO Edicions publicava en 1988 Enlòc de Joan-Claudi Sèrras.

Après un recuèlh de nòvas, Masquetas e mariotas que reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1986 l'autor tornava amb un roman e una escritura mai ambiciosa.

Lo libre es lo raconte de la descobèrta pel narrator de la vila d'Enlòc ; al quotidian conta sas jornadas. Lo libre pren aital la forma d'un diari.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Letras de mon molin - Alphonse Daudet

Letras de mon molin L'editor Letras d'òc reedita en 2021 las Letras de mon molin d'Alphonse Daudet.

Lo lector tornarà amb plaser descobrir la Cabra de Monsen Seguin, lo Curat de Cucunhan, l’Elixir del Reverend Paire Gauchèr, lo Sosprefècte al campèstre, lo Secrèt de mèstre Cornilha e plan d’autres. Lo tot dins una lenga occitana linda e agradiva.

La traduccion es d'Andrieu Lagarda, las illustracions de Sofia Vissière.