mars Las Edicions dels Regionalismes venon de reeditar (estiu de 2018) lo libre de Maurici Magre Lo tresaur dels Albigeses en occitan.

La traduccion es de Miquèla Cabayé-Ramòs. Lo libre fa 170 paginas.

Presentacion – Lo Tresaur dels Albigeses, tal coma La sang de Tolosa, es un roman de la gèsta medievala occitana. Lo legendari e la mitologia i tenon una plaça caporala. Un genre literari segurament pas pro desvolopat dins las letras nòstras.

Pr’aquò, lo ric e apassionat passat occitan es matèria a evocacions romanescas e poeticas. Maurici Magre o aviá comprés e lo sapièt trabalhar. Amb l’autor tolosenc, aquela gèsta se vira lèu en quista esperituala.

De mercés son caractèr fantastic, e quitament esoteric, aquel roman pivelant flaira bon l’estranhetat d’un mond ont la magia teniá una plaça màger. Avèm aquí una òbra embelinaira que dintra dins la tradicion del roman occitan del sègle XXen.

*

Maurici Magre nasquèt lo 2 de març de 1877 a Tolosa. Moriguèt lo 11 de decembre de 1941 a Niça. Foguèt un romancièr requist. Plan de sas òbras romanescas s’ameritan d’èsser reviradas dins sa lenga mairala, lenga que, sul tard, regretèt d’aver pas escricha.

*

Miquèla Cabayé-Ramòs que presenta la traduccion es tanben l'autora de Una de las Corbièras Nautas (IEO, 2005) e de Una femna l'autra, la vida... contes e racontes (IEO de Lengadòc, 2013). Nascuda en 1938, passèt son enfança en Nautas Corbièras. Regenta de profession acabarà sa carrièra a Rodés ont participèt a la creacion de la Calandreta. Retirada se consacra per part a l'escritura e a la traduccion.


Nani Monsur - Robèrt Lafont

nani-monsur Nani Monsur de Robèrt Lafont (Vent Terral, 5 èuros, 11 x 18 cm, 122 paginas).

Presentacion de l'editor : "Lo Nani Monsur de l’autor es dialectic coma es critic. Robèrt Lafont i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir."

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

'Conversacion en Sicília' d'Elio Vittorini

conversacion-en-sicilia-elio-vittorini Un article de Cristian Rapin dins Lo lugarn (numèro 82) sus la traducion occitana del libre de Elio Vittorini Conversacion en Sicília.

Lo Gai Saber publica cada annada un numèro especial jos fòrma d’un libròt. Conversacion en Sicília que ven de sortir n’es un exemple remarcable.