histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Coma o suggerís lo títol, i a quicòm d’universal dins aqueste estudi de 754 paginas que se legisson sens enuèg e sens volontat erudita. Totes los aspèctes i son tractats que sián socials, istorics, arquitecturals, artistics o economics. Vai solet que tot vertadièr compte rendut seriá, dins aquelas condicions, una traïson. Lo biais mai onèst de ne parlar es de ne senhalar qualques dralhas, subretot aquelas que rompon amb lo consensus de silenci universitari a prepaus de çò que met en question la pretenduda unitat estatonacionala de França. L’istòria sociala de la vila es una d’aquelas pistas e es tan detalhada e tan plan informadza qu’auriá pogut, a nòstre vejaire, far l’objècte d’una tèsi. Cal legir lo capítol IV tot empenat titolat "Marselha fa secession" per comprene tot çò que l’autor apòrta de novèl e de clar. Las condicions de la secession son extramadament complèxas. Lo consulat de Cazaulx nos es contat pel menut : realizacions d’òbras d’interès public, relacions conflictualas amb lo uganauds e amb los ligaires, jòc d’equilibri fàcia a la pression de la borgesiá e del menut pòble. Mai que mai, es en octobre de 1595 que sortiguèt lo primièr libre imprimit a Marselha, es a dire Rimas e Òbras provençalas de Loís Bellaud de la Bellaudièra. Cal dire que la causida de publicar dins la lenga de la ciutat deviá pas res a l’azard. Lo francés d’efècte, es estat introduch dins l’administracion, après l’Edicte de Villers-Cotterêts, plan tardivament e quitament sus somacion del parlament. L’autor nòta que, dins gaireben totes los periòdes de l’istòria marselhesa, son los mitans socialament modèstes que fan pròva del pus prigond sentiment d’apartenéncia a la vila. I a un ambient fosc e latent de resiténcia al centralisme e dempuèi lo sègle XV lo monde del gròs grum educats a París o senton. Las declaracions mespresosas, sovent racistas, dels borgeses afranchimandits, se multiplican. Un convencional montanhard disiá atal : "Marselha es incurabla a mens d’una deportacion de totes sos estajants e d’una transfusion d’òmes del Nòrd." Se constata, parallèlament que a Marselha, coma dins totes los païses d’òc, sevís una espaventosa abséncia de memòria que l’autor analiza amb una granda penetracion :

"Una politica d’annexion eficaça supausa que siá anientit tot çò que poiriá portar la consciéncia de se dels païses annexats fins a rendre improbabla lor existéncia. Es atal que, tras prene possession de la quasi-totalitat dels païses de lenga d’òc, França inventèt a partir del sègle XVIIIen, lo Miègjorn, remplaçat recentament pel Sud : aqueles païses existisson pus que per lor posicion relativa a la capitala francesa. Situada en plen Miègjorn, Marselha fa pas excepcion a aquesta reduccion."

L’istòria de Marselha es tanben la d’una immigracion permanenta que vai durar e s’amplificar fins a la temporada que vivèm e que se confond amb l’extension geografica de la vila. La "Bèla de Mai" es lo barri que incarna mai que cap autre l’integracion dels italians. Longtemps reputat per sas begudas mal frequentadas, sos cafès e sos balètis, èra subretot un barri "roge" que aviá ganhat sas colors a l’enta de la Comuna de 1871. Sos gardas civics anèron primièrs al combat lo 23 de març e foguèron los darrièrs a se daissar desarmar après la redicion del 4 d’abrial. Es aquí tanben que foguèt elegit en 1885 lo deputat socialista Clovis Hughes que utilizava bravament l’occitan.

A prepaus de la discriminacion que ne sont totjorn victimes los novèls arribants, l’autor escriu : "Cossí d’individús que lor an deschifranhada la memòria e la cultura, poiriá respectar la dels autres ? Es pas aisit d’acceptar los estrangièrs quand la França vos a renduts ja estrangièrs a vos meteis." Una granda leiçon nos es donada per l’autor e es que, s’òm pren la pena de levar lo vel que l’ideologia nacionala a tendut entre lo local e l’universal, òm arriba a identificar ont e cossí se compòrtan los mecanismes de dominacion.

Cristian Rapin

*

Alèssi Dell’Umbria, Histoire universelle de Marseille, Agone, mémoires sociales, ISBN-2-7489-0061-8 - prètz 28 èuros.


Nòu contes de Nadal d'endacòm mai

Nòu contes En 2014 l'IEO de Tarn publicava lo libre Nòu contes de Nadal d'endacòm mai.

Lo recuèlh de mai de 170 paginas recampa de tèxtes d'Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf o encara Oscar Wilde. Son estats traduches en occitan par Alina Bugarèl, Sèrgi Gairal e Bernat Vernhièra.

Segon los traductors aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar als païses occitans de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura.

Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson - Sèrgi Viaule

mars Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson (del Puèi de Velai fins a Alès) es un raconte de viatge de Sèrgi Viaule. Publicat per Las edicion dels regionalisme sortiguèt en 2019. Lo libre fa 172 paginas.

Presentacion de l'editor – Dins aqueste raconte, l’autor nos escalcís cossí en quatòrze jorns percorreguèt, dins las pesadas de Robèrt Loís Stevenson, los tres cent quilomètres que desseparan Lo Puèi de Velai d’Alès.

1984 - George Orwell

Las Éditions des Régionalismes venon de publicar en junh de 2022, en occitan, lo libre 1984 de George Orwell. La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

1984 foguèt escrich en 1948, just après la segonda guèrra mondiala. Foguèt publicat en 1949. Las dictaturas nacionala-socialista e comunista mòstran alara çò que poiriá èsser l’avenidor. Una societat fondada sus l’ignorància, la violéncia, la messorga, la dobla pensada e la mutabilitat del passat.